Coàgul de sang, vermella decepció dintre del erm ventre que ja no es dibuixa, gran desolació, al sud del teu cor, un deliri tendre. Decaus en la debilitat que dura, al dors de l’ànima el dany que no s’atura daltabaix que et desorienta i et deixa perdre la il·lusió. Malgrat tot, dues dunes dones d’aliment …
Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
¿A qué huele tu silencio? En mitad de la ciudad dormida, no oigo el llanto de tus ojos parados y tristes, ni la pared de tu cara estampando ronquidos de versos, ni la brisa del lunar, partiendo tus labios en dos luceros. No oigo nada, porque sin ti, estoy sordo. No es sonora tu marcha, …
Les fulles cauen en ton cor, despullant les branques de la vida; trista tardor que ja arriba omplint-ho tot amb oblit i dolor. Car sents en la mà el fred que s’atansa, camines entre camins d’enyorança, i sembres en la ment tots els dubtes ara que l’amor ja s’acaba. La neu ja ha poblat el …
Mi mundo literario 