No queda res del que era, Terra extingida, mar de marbre eixut i emboirat, el temps es convertí en foc sufocant, i un vent de dalt t’erosionà la medul·la. L’eco d’un eclipsi embelleix els estels selectes que brillen, elevats, al bell mig del màgic empiri, l’harmonia de tots ells t’envolta i t’entendreix, Esther, engolida per …
L’últim miracle de l’escala, saluden les veïnes la petita Úrsula, desconfiança al pit, acollida a la llar ultrapasses l’alegria del petit univers. Els astres enganxats a la paret brillen, primera nit amb noves joguines dorms sola en un llit de pètals, suau i còmode malgrat la son no et venç, poruga. Tens pors de perdre, …
El prat no copula en aquest quadre de vida, una flaire aïllada, sola en definitiva, una flor que ha esclatat blanca i el temps ha esgrogueït frenant la il·lusió. L’impuls fervent et feu ballar el jazz admirant el saxofonista de trompa vigorosa, car ell marxà amb les corbes perfilades de la noia esvelta que seia …
¿Què esculpirà el temps després d’una ruptura paral·lela? Potser la pols ha permès teixir pàl·lides pàgines privades, on la pluja tot ho esborra. Desmesurada la panxa, nou mesades pugnen i palpiten per sortir, disfressades dissimulen llargs patiments i un pànic punyent i precís. Nasqueres en un dia humit, com una polpa, petita Paula, amb els …
Al tren, la vida que et separa, ningú sap el què et depara, la infidelitat reiterada no es repara, la Tomasa, per la fuga es prepara. Al primer vagó, seus, la tardor ja entrada et buida la remor dels batecs, la traïció és una punxa afilada que se’t clava, amb un gest et treus l’anell. …
Coàgul de sang, vermella decepció dintre del erm ventre que ja no es dibuixa, gran desolació, al sud del teu cor, un deliri tendre. Decaus en la debilitat que dura, al dors de l’ànima el dany que no s’atura daltabaix que et desorienta i et deixa perdre la il·lusió. Malgrat tot, dues dunes dones d’aliment …
Mi mundo literario 