Al tren, la vida que et separa, ningú sap el què et depara, la infidelitat reiterada no es repara, la Tomasa, per la fuga es prepara. Al primer vagó, seus, la tardor ja entrada et buida la remor dels batecs, la traïció és una punxa afilada que se’t clava, amb un gest et treus l’anell. Les estacions passen, reps trucades que ignores i, altres es perden atrafegades pel trànsit que et recorre, el ventre trenca la tela i creix: no és miratge d’il·lusions somniades d’altres temps, creix el ventre tendre, que connecta el teu melic amb un futur d’incerteses que et bressolen. Bitllet extingit, baixes, dibuixa el capvespre una tallada de síndria a l’horitzó. El teu ventre, una taronja que creix al solitari arbre de la teva existència tocada i capgirada. Tomasa, nou mesos després, he vist la llum no impúdica del teu pubis, sense pare reconegut, dues bessones, quan tot es trenca, surten tranquil·les. La flaire d’aquest vent de capvespre encén l’amor maternal, que guarda com una lloba salvatge els seus tresors. I ara, jeus més pansida, quan ja has donat tot el teu suc, els teus pits exprimits cauen, malgrat el teu somriure pels núvols s’enlaira.
Poema dedicat a totes les ànimes bessones (si de debò, existeixen).
® Helena Sauras Matheu
COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «TOMASA» DE «CORBES DE SANG»:
El poema s’estructura en set estrofes desiguals.
Aquest poema conta la història d’una dona que, després de descobrir les infidelitats reiterades del seu marit, decideix fugir en tren. Però un cop al vagó, descobreix que està embarassada.
Les tres primeres estrofes fan referència a això.
A partir de la quarta, s’explica com afronta l’embaràs en solitud. Comparació del ventre amb una taronja carregada de suc.
A la quinta estrofa i amb una el·lipsis en el temps de nou mesos, la Tomasa dona a llum dues bessones que el pare no reconeix.
A la sexta estrofa, hi ha una petita “comparació” amb la lloba capitolina, mare de Ròmul i Rem, i fundadora d’una ciutat històrica.
Per acabar, l’última estrofa explica la satisfacció de ser mare malgrat haver utilitzat el seu cos, que s’ha quedat més flàccid per a dur-ho a terme.
Mi mundo literario 