Al tren, la vida que et separa, ningú sap el què et depara, la infidelitat reiterada no es repara, la Tomasa, per la fuga es prepara. Al primer vagó, seus, la tardor ja entrada et buida la remor dels batecs, la traïció és una punxa afilada que se’t clava, amb un gest et treus l’anell. …
Amb la teva figura de festa, acompanyaves l’eclipsi de les llums, ballaves l’eco de la lluna llesta combinant còctels de comprimits. Hores abans, caprici d’un cant, fulles caduques banyaven l’asfalt, quatre cercles cremaven corbes, en un reduït espai. I el temps… I l’atzar… Roïns, juganers, amb un simple polsim de breus segons, confonen el trànsit …
L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil. El teu sospir, un huracà rebel contra la incomprensió de llegendes masclistes que t’entraren en vena, que t’assenyalaren culpable. Una corba d’hematomes, la teva figura que crida muda, que aspira un canvi, Helena, heroïna del silenci espectral, …
Una ànima ancorada als llavis bessons de la teva boca benèvola, verd, el bambú del teu iris i, les pigues del negre ventre, l’arc de Sant Martí em recorden. Suma de matisos sobre una badia, no hi ha bandera que balli més que altra bandera. I penso que la bellesa és el color de la …
Havíem recollit els cargols d’entre l’hort. Aquells dies havíem tingut sort perquè havia plogut i ells, llefiscosos, es passejaven entre l’enciam. Un a un els vam anar agafant impedint que se’ns cruspissin l’essència de l’amanida. Tant que havia costat que cresquessin les diverses verdures i hortalisses només faltaria que ara ens quedéssim sense res per …
Mi mundo literario 