Cada dia portes un amulet d’absència, terra llunyana i altament enyorada, penjat al bell mig del cor. Bategues com un drap arronsat, polint la pols d’altres, que no et miren perquè ets invisible, malgrat al seu servei estàs. I el sou, minso, quan arriba, l’esquinces en petits tresors que envies lluny de tu, per als …
A totes les veus trencades per la violència silenciosa: Ena d’angoixa, Nina: et diuen Nina. Pupil·les brunes i brillants, a cops opaques, a vora invisibles. Caminares entre laberints cecs i entortolligats, entre corbes que no et trobaren, ni et buscaren, ni saberen que existies. Anells d’espurnes com llances que s’apaguen, sang que neix on s’acaba …
L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil. El teu sospir, un huracà rebel contra la incomprensió de llegendes masclistes que t’entraren en vena, que t’assenyalaren culpable. Una corba d’hematomes, la teva figura que crida muda, que aspira un canvi, Helena, heroïna del silenci espectral, …
Mi mundo literario 