Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

A totes les veus trencades 
per la violència silenciosa:

Ena d'angoixa, Nina: 
et diuen Nina.
Pupil·les brunes i brillants,
a cops opaques,
a vora invisibles.
 
Caminares entre laberints cecs i entortolligats,
entre corbes que no et trobaren,
ni et buscaren, ni saberen que existies.

Anells d'espurnes com llances que s'apaguen,
sang que neix on s'acaba la teva sang,
i aturant-se el temps, 
ningú escoltà el teu crit callat.

Malgrat queda la teva nineta,
flor en penombra,
tan interna, tan tancada,
tan tímida i silenciosa,
buscant la remor de les teves sines trencades.

Ombres desdibuixades arriben de sobte,
sorpresa, ulls clucs, primer balbuceig,
veuen unes nines tendres com les cireres.

Al primer raig de llum
ja ets notícia, Nina,
la teva imatge interromp la pantalla,
als cinc sentits còmplices
dels qui no van voler ajudar-te.

® Helena Sauras Matheu

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «NINA» DE «CORBES DE SANG»:

Aquest poema està format per vint-i-sis versos més una dedicatòria, que també hi forma part, de dos versos. Per tant, hi sumen vint-i-vuit versos en total.

El tema del poema és la violència de gènere en l’àmbit domèstic.

Treball del fonema nasal “n”, que el descriu com una emoció d’angoixa.

Després d’aquesta dedicatòria que la fa extensible a totes les veus que ja no poden parlar perquè han estat assassinades, ens presenta a la protagonista d’aquest poema, que es diu Nina. Ens la descriu partint de les seus pupil·les, que es per on entra la llum, però aquesta s’ha apagat a cops i s’ha tornat opaca i ja no passa la llum a través d’elles. També són invisibles per als altres ulls.

A la segona estrofa, ens descriu en passat el què feia la Nina. Les corbes aquí fa referència a altres dones que viuen al seu voltant que desconeixen la seua existència i el què li està passant.

A la tercera estrofa, es passa a l’acció i ens parla de l’última agressió que rep, que acaba en la seua vida.

A la quarta estrofa, ens diu que després de la seua mort, encara queda la seua filla “nineta”, que és un nadó que encara busca el seu pit.

A la cinquena estrofa, arriben veïns que fan tard a auxiliar-la i contemplen la escena amb sorpresa. El nadó plora i els alerta de que està allí. Està la comparació de les seues “nines” (pupil·les ) amb les cireres, fruit característic de la primavera i on el poema destaca la seua tendresa.

La sisena estrofa és una crítica al que passa a l’endemà. La Nina es converteix en història i passa a interrompre el tele diari amb el seu assassinat. Segurament el veuran els mateixos veïns amb els cinc sentits silenciosos i còmplices, perquè van decidir no fer res i no ajudar-la.

Photo by Irita Antonevica on Pexels.com

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: