Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

Vestida de verd i descalça la Sílvia, natural i verge s’alça: Què queda de la amarga branca dels troncs, dels arbres i la fusta blanca? Amb la saó de la fruita saciada segles abans era selva sagrada i espessa, on la saviesa rajava satisfeta, nòmada, salvatge i selecta. Però ara, Sílvia, et queixes erma i …

Continuar leyendo

No queda res del que era, Terra extingida, mar de marbre eixut i emboirat, el temps es convertí en foc sufocant, i un vent de dalt t’erosionà la medul·la. L’eco d’un eclipsi embelleix els estels selectes que brillen, elevats, al bell mig del màgic empiri, l’harmonia de tots ells t’envolta i t’entendreix, Esther, engolida per …

Continuar leyendo

A totes les veus trencades per la violència silenciosa: Ena d’angoixa, Nina: et diuen Nina. Pupil·les brunes i brillants, a cops opaques, a vora invisibles. Caminares entre laberints cecs i entortolligats, entre corbes que no et trobaren, ni et buscaren, ni saberen que existies. Anells d’espurnes com llances que s’apaguen, sang que neix on s’acaba …

Continuar leyendo

Al quiosc llegeixes quelcom, quina meta, Quimeta, la querella puja a l’estiu, el titular et qüestiona la teva vida. Els queviures separen el quadern de la teva existència, diari escrit, llibre omplert amb cinc fills. Qui calla, quincalla falsa no pots aguantar el que vas signar, la pols sembra el camí quotidià. La teva paraula …

Continuar leyendo

L’últim miracle de l’escala, saluden les veïnes la petita Úrsula, desconfiança al pit, acollida a la llar ultrapasses l’alegria del petit univers. Els astres enganxats a la paret brillen, primera nit amb noves joguines dorms sola en un llit de pètals, suau i còmode malgrat la son no et venç, poruga. Tens pors de perdre, …

Continuar leyendo

FotoPoema El món

1 diciembre, 2022

Érem un tot,
un conjunt divers
fragmentat
en idees i colors.

Un tot tan gran
com els nostres anhels.
Volíem pau,
ho volíem tot.

Vivíem de pressa,
sense adonar-nos
ens partíem la vida,
que corria com foc.

En aquest món hi érem,
potser ja no serem.
Volem ser més,
creiem en un vol suau.

Que l’arma més forta
i més valenta sigui
un batec de tots 
els cors del món. 

D’aquest fragment divers, 
mosaic de tots, 
conjunt del món. 

® Helena Sauras