Mis poemas
L’art d’enredar és la política. L’art de matar és la guerra. Quin art busques en aquestes lletres? No el busquis, Irene, ha emigrat. No pots plorar des del trenta-vuit, l’Ebre desembocava roig. El teu cor, una pedra des d’aleshores. No hi és, malgrat batega l’absència dels germans. La terra ja ha germinat, l’Alta i la …
Núvols delirants omplen el pati, en un racó, trista i solitària romans a l’espera d’un nou xàfec, una mirada nociva se’t clava… I contra les mans i els peus sembles un fardell d’insults ningú escoltà els teus bramuls que tremolen aterridors i fràgils. Esguerrada com un nyap els brètols t’abandonen sobre el terra moll, la …
Ulls alçats cap al Geni que fa i desfà en aquesta guerra glacial i inhumana on ningú guanya. Gotes germinen dels teus precs Glòria, gemecs grisos d’impressions que pugnen a la gola i fugen com estels fugaços i fulgents. De genolls, amb les mans gastades i encreuades, pregues sense pausa pels germans que s’han perdut, …
Rodona daurada que gira i gira, tomba i tomba, cara o creu, tan si val, corre de mà en mà, i mou, mou tot el que posseïm. Olga, la més preuada de totes les dones, si tu desapareixes l’or del teu cabell ens cegarà, el dur tresor del teu collar és l’enveja del mercat, nois …
Març nevat, ventall de candor, pintats els cims de neu engruixint els rius amb veu d’aigua clara i pura, virtuosa labor. La primera flaire arriba, primavera esclata tímida amb una volada severa d’ocells que refan els nius, amb branques primes i fosques, tenyint de vida els arbres. I tu, Virgínia, jove i esvelta, intacta al …
Cada dia portes un amulet d’absència, terra llunyana i altament enyorada, penjat al bell mig del cor. Bategues com un drap arronsat, polint la pols d’altres, que no et miren perquè ets invisible, malgrat al seu servei estàs. I el sou, minso, quan arriba, l’esquinces en petits tresors que envies lluny de tu, per als …
Mi mundo literario 