La ena es treu el barret i t’amanyaga.
No és una quimera malgrat t’ha sortit un bony
per la carícia brusca de la terra.
Et fregiria un bunyol amb xocolata,
per prendre a l’hora d’esmorzar.

Seu i parlem-ne, un grinyol trenca l’aire,
hi ha homes insaciables segant,
és un mal any per l’entesa,
la teva mirada s’enfonsa i s’enfonya.

No posis fronteres, 
que la història ensenya a aprendre.
No agafis la part que t’interessa,
un sentiment no es pot esguerrar.

La ena i la grega anaven unides
i unides seguiran,
l’ensonyament et venç.
La grafia se separa i es posa el barret.

Adeu! No vols dir fins aviat?
Tres branques s’empinen,
la dona em guinya l’ull
mentre la teva estava picant.

Des de l’exili, Onyar,
tot agafa un altre color,
blanc de lluna és aquest bany
que m’envolta, miro pel pany
i veig un estel fugaç que divideix el cel
Ja no em fa cap dany.
Seny! La terra continua girant.

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «ONYAR» DE «CORBES DE SANG»:

El poema s’estructura en sis estrofes desiguals i conté vint-i-vuit versos en total.

Treball del fonema palatal: ”ny”.

Aquest és l’únic poema del recull que té el nom d’un riu enlloc del nom d’una dona com a títol.

Es tracta el tema de la hipotètica independència de Catalunya i de la situació que hi ha actualment al territori. Aquest poema s’escriu al 2013.

El poema s’inicia amb una salutació que li fa el rei de la Corona, que és la ena al president de la Generalitat. Amb aquesta salutació, la “eñe” es treu la “virgulilla” (“~”)  i esdevé “ena”, però aquesta ha estat un poc brusca i no li agrada al president. Volen parlar a l’hora de l’esmorzar i li vol fregir un bunyol amb xocolata.

A la segona estrofa, hi ha un intent de diàleg amb “seu i parlem-ne”, però hi ha homes insaciables segant. Aquest homes protesten amb grinyols. És una referència als segadors antics i, a més a més, és un “mal any per l’entesa”, per tant no s’entenen parlant. La seva mirada s’enfonsa i s’amaga.

A la tercera estrofa, hi ha dues sentències: La primera és que la història ensenya aprendre i que les fronteres no condueixen enlloc. La segona és que un sentiment no es pot esguerrar.

La quarta estrofa diu que el rei i la reina (la ena i la grega) van units, i units seguiran. Però ja cansa tot plegat (l’ensonyament et venç). S’acomiaden (la grafia se separa i es posa el barret). Torna a ser “eñe”.

Li diu adeu i l’altre li diu si no vols dir fins aviat per tornar-se a veure i dialogar en un futur. “Tres branques s’empinen” fa referència al pi de les tres branques que s’empipen i no volen entrar en raó. A més aquí assistim a un joc de paraules de que ambdues parts fan el mateix a través de les dones: una guinya l’ull i l’altra pica l’ullet: “la dona em guinya l’ull mentre la teva estava picant”. Però també es pot entendre com que picar és igual a treballar dur i la que guinya l’ull fa una feina més ociosa.

Per últim, a la sexta estrofa, juguem amb l’ambigüitat ja que el jo poètic només diu que la terra continuar girant, però fa una crida al seny, al sentit comú i a la entesa. La distància d’un exili per a prendre consciència del problema. “Blanc de lluna”, es torna a fer referència al color blanc com la suma de tots els colors i veus, no només catalanes sinó totes les veus del món banyades per la lluna.

L’estel que intenta dividir Catalunya de la resta d’Espanya es veu fugaç i es veu a través d’un pany (una presó?). La confrontació al ser fugaç i al no esdevenir-se la separació ja no li fa cap dany al poeta. Des de la immensitat de l’univers, s’agafa una altra perspectiva. De moment, la Terra continua girant.