Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

FotoPoema El món

1 diciembre, 2022

Érem un tot,
un conjunt divers
fragmentat
en idees i colors.

Un tot tan gran
com els nostres anhels.
Volíem pau,
ho volíem tot.

Vivíem de pressa,
sense adonar-nos
ens partíem la vida,
que corria com foc.

En aquest món hi érem,
potser ja no serem.
Volem ser més,
creiem en un vol suau.

Que l’arma més forta
i més valenta sigui
un batec de tots 
els cors del món. 

D’aquest fragment divers, 
mosaic de tots, 
conjunt del món. 

® Helena Sauras

El prat no copula en aquest quadre de vida, una flaire aïllada, sola en definitiva, una flor que ha esclatat blanca i el temps ha esgrogueït frenant la il·lusió. L’impuls fervent et feu ballar el jazz admirant el saxofonista de trompa vigorosa, car ell marxà amb les corbes perfilades de la noia esvelta que seia …

Continuar leyendo

¿Què esculpirà el temps després d’una ruptura paral·lela? Potser la pols ha permès teixir pàl·lides pàgines privades, on la pluja tot ho esborra. Desmesurada la panxa, nou mesades pugnen i palpiten per sortir, disfressades dissimulen llargs patiments i un pànic punyent i precís. Nasqueres en un dia humit, com una polpa, petita Paula, amb els …

Continuar leyendo

Al tren, la vida que et separa, ningú sap el què et depara, la infidelitat reiterada no es repara, la Tomasa, per la fuga es prepara. Al primer vagó, seus, la tardor ja entrada et buida la remor dels batecs, la traïció és una punxa afilada que se’t clava, amb un gest et treus l’anell. …

Continuar leyendo

Coàgul de sang, vermella decepció dintre del erm ventre que ja no es dibuixa, gran desolació, al sud del teu cor, un deliri tendre. Decaus en la debilitat que dura, al dors de l’ànima el dany que no s’atura daltabaix que et desorienta i et deixa perdre la il·lusió. Malgrat tot, dues dunes dones d’aliment …

Continuar leyendo

Un mateix roure per dues amigues amants que el sedueixen amb els seus bells rituals, les seves fulles daurades desenreden, i, de sobte, es descobreixen com rivals. Ruth, rutina vibrant estancada, t’arranca de l’ànima un somriure fals en veure com la ruptura amarga trenca els rínxols rossos de l’amiga, que crida com corba de sang …

Continuar leyendo