Rodona daurada que gira i gira, tomba i tomba, cara o creu, tan si val, corre de mà en mà, i mou, mou tot el que posseïm. Olga, la més preuada de totes les dones, si tu desapareixes l’or del teu cabell ens cegarà, el dur tresor del teu collar és l’enveja del mercat, nois …
A totes les veus trencades per la violència silenciosa: Ena d’angoixa, Nina: et diuen Nina. Pupil·les brunes i brillants, a cops opaques, a vora invisibles. Caminares entre laberints cecs i entortolligats, entre corbes que no et trobaren, ni et buscaren, ni saberen que existies. Anells d’espurnes com llances que s’apaguen, sang que neix on s’acaba …
Amb la teva figura de festa, acompanyaves l’eclipsi de les llums, ballaves l’eco de la lluna llesta combinant còctels de comprimits. Hores abans, caprici d’un cant, fulles caduques banyaven l’asfalt, quatre cercles cremaven corbes, en un reduït espai. I el temps… I l’atzar… Roïns, juganers, amb un simple polsim de breus segons, confonen el trànsit …
Et recordo com la fruita de l’estiu, plena i rodona amb tot el seu esplendor, sucosa i alegre al paladar, forta i reforçada amb tots els rajos i familiarment molt ensucrada. Si fores lletra voldria que fossis conte, si fores fil voldria que fossis abric, si fores foc voldria que fossis caliu, si fores …
Mi mundo literario 