Un mateix roure per dues amigues amants que el sedueixen amb els seus bells rituals, les seves fulles daurades desenreden, i, de sobte, es descobreixen com rivals. Ruth, rutina vibrant estancada, t’arranca de l’ànima un somriure fals en veure com la ruptura amarga trenca els rínxols rossos de l’amiga, que crida com corba de sang …
Amb la teva figura de festa, acompanyaves l’eclipsi de les llums, ballaves l’eco de la lluna llesta combinant còctels de comprimits. Hores abans, caprici d’un cant, fulles caduques banyaven l’asfalt, quatre cercles cremaven corbes, en un reduït espai. I el temps… I l’atzar… Roïns, juganers, amb un simple polsim de breus segons, confonen el trànsit …
Onada d’aquarel·la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes si no fos per la cima del campanar amb llur cigonya …
T’enlaires enmig d’una pluja de colors: la moda se’t presta al ball de les càmeres Nova York, Milà, París, Gaudí, Cibeles, passarel·les de fines corbes on la lluna, llimona d’èxit, et despulla. Ets la llavor minúscula d’una tallada de meló, pelleringa il·luminada pel flaix enlluernada, espiga de blat al vent de la fama, plomall brillant …
Cuando parecía que decía algo gracioso, algo repentino acudía a tu frente, la arrugabas, me mirabas y entonces te reías. Hoy me quedo con ese distante recuerdo que en ocasiones me abruma: el de tu risa. Tú estallabas en ese complejo acto y yo me creía en parte responsable, porque sabía que había sido desencadenante. …
Mi mundo literario 