Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

Video poemes de Marta: 2 versions

6 septiembre, 2026


Bon dia! Fa 14 anys vaig crear aquest video poema en contra de la depressió. Està ambientat a Fisterra i lluny de la mar Mediterrània. La protagonista s’exilia per a alleujar la seua ànima. Aquest és la primera versió del video poema. Una composició digital i el tercer poema que vaig escriure del poemari de «Corbes de sang o 28 poemes feministes». Li tinc un especial carinyo, perquè la idea de crear aquests poemes anava agafant forma, però encara em quedava un llarg camí per recorrer.

Deu anys després, vaig decidir fer una nova versió del video poema, amb més resolució i aplicant més tècnica ja que el món de les tecnologies avança a un ritme frenètic. Desitjo que us agradi i que aconseguiu sortir d’aquest estat si esteu tristos. El meu poemari ja estava acabat a nivell escrit en la seua totalitat. I a més a més, estava registrat a nivell intel·lectual i m’havia decidit a compartir-lo per les xarxes socials i el meu blog. Repte aconseguit!

Escolta l’àudio del relat Avui he sortit a caminar sense rumb fix després d’haver escoltat aquesta marina profunda que em guia des de fa dies. A través de somnis, em fa veure que tot és possible i que no he d’abandonar-los mai. Què s’espera de mi a la vida? Això m’ho pregunto de vegades i …

Continuar leyendo

Onada d’aquarel·la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes si no fos per la cima del campanar amb llur cigonya …

Continuar leyendo

Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …

Continuar leyendo

Como cada día abuelo y nieta se sientan frente al mar. Permanecen en silencio encima de una roca. Hoy el abuelo está decidido a que su voz áspera sea más fuerte que las olas: —Te voy a contar una historia, pequeña. Una de esas, que cuestan expresar por todo lo que llevan dentro. »Había un …

Continuar leyendo