Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
Necessito tenir-ho tot apunt abans que l’Eulàlia es llevi del llit. I no són poques coses les que necessita la senyora! És una maniàtica i, des de que es va divorciar, la cosa ha anat en augment. Tot menys el meu sou! Des de que em van fer la proposició, sabia que sortiria perdent. I …
La meva infància rebel encara veu l’aigua dels arrossars com un mirall trencat en ple hivern. I s’humitegen els ulls, perquè voldria continuar jugant amb la sorra del pati. Tinc fred en aquest curs que comença. I em sento tan trista que voldria retornar a un impossible. Des del principi, el sol va sortir tots …
Avui la Mercè està mirant per la finestra i es pregunta de què va servir tot allò. En realitat, sí que ho sap. Però li agrada reflexionar primer. El seus tres cosins ara ja no es parlen. Ni el covard, ni el torrat, ni el «pringat». La Mercè els va batejar així des de que …
Mi mundo literario 