Ulls alçats cap al Geni que fa i desfà en aquesta guerra glacial i inhumana on ningú guanya. Gotes germinen dels teus precs Glòria, gemecs grisos d’impressions que pugnen a la gola i fugen com estels fugaços i fulgents. De genolls, amb les mans gastades i encreuades, pregues sense pausa pels germans que s’han perdut, …
Març nevat, ventall de candor, pintats els cims de neu engruixint els rius amb veu d’aigua clara i pura, virtuosa labor. La primera flaire arriba, primavera esclata tímida amb una volada severa d’ocells que refan els nius, amb branques primes i fosques, tenyint de vida els arbres. I tu, Virgínia, jove i esvelta, intacta al …
Vestida de verd i descalça la Sílvia, natural i verge s’alça: Què queda de la amarga branca dels troncs, dels arbres i la fusta blanca? Amb la saó de la fruita saciada segles abans era selva sagrada i espessa, on la saviesa rajava satisfeta, nòmada, salvatge i selecta. Però ara, Sílvia, et queixes erma i …
Mi mundo literario 