Març nevat, ventall de candor, pintats els cims de neu engruixint els rius amb veu d’aigua clara i pura, virtuosa labor. La primera flaire arriba, primavera esclata tímida amb una volada severa d’ocells que refan els nius, amb branques primes i fosques, tenyint de vida els arbres. I tu, Virgínia, jove i esvelta, intacta al tacte del plaer, a voltes inexperta, prudent amb l’amor, esperes la rosa que et premi els llavis de goig assedegat. Ansiosa, aquest vint-i-tres et lleves d’hora, l’alba és una minúscula expressió a la finestra, un gall anuncia que un nou dia comença especial i màgic, de versos tal volta enamorats. Ben plantat, un xicot t’espera, una rosa delicada tremola a la seva mà d’adolescent, Virgínia, ets la primera. La sang et copeja les galtes, primer bes que arriba, ¡tímid! Un xarrup d’emocions vives que vessa del teu tel verge, i descobreixes el cant d’aquest Sant Jordi des dels llavis amics que esclaten com papallones al vent, que cremen com volcans en plena potència, que estimen com l’any espera la primavera.
® Helena Sauras Matheu
El poema s’estructura en sis estrofes desiguals en un total de vint-i-vuit versos.
El tema del poema és la pèrdua de la virginitat de la mà de Virgínia d’un primer bes.
Treball de la lletra “v”, que simbolitza amb la seua forma i al·literació durant tot el poema el vol dels ocells.
El poema s’inicia a la primera estrofa amb el final de l’hivern al mes de març. Aquest mes encara està nevat i, poc a poc, es va fonent aquesta neu donant veu als rius que portaran molt més cabdal a partir d’aleshores.
A la segona estrofa, comença la primavera amb ocells que van refent els nius i donen vida als arbres.
La tercera estrofa ens presenta a la protagonista del poema que es diu Virgínia. És jove, esvelta i verge. Està esperant el primer bes.
A la quarta estrofa, el temps avança i ens porta a l’alba del dia de Sant Jordi, vint-i-tres d’abril.
A la quinta estrofa apareix un xicot adolescent que li regala la primera rosa.
A la sexta estrofa es du a terme aquest primer bes. És un bes tímid, però li desencadena moltes emocions a la protagonista. Fixeu-vos amb les tres últimes comparacions. Aquests llavis amics esclaten, cremen i estimen com l’any espera la primavera.
Mi mundo literario 