Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

Video poemes de Marta: 2 versions

6 septiembre, 2026


Bon dia! Fa 14 anys vaig crear aquest video poema en contra de la depressió. Està ambientat a Fisterra i lluny de la mar Mediterrània. La protagonista s’exilia per a alleujar la seua ànima. Aquest és la primera versió del video poema. Una composició digital i el tercer poema que vaig escriure del poemari de «Corbes de sang o 28 poemes feministes». Li tinc un especial carinyo, perquè la idea de crear aquests poemes anava agafant forma, però encara em quedava un llarg camí per recorrer.

Deu anys després, vaig decidir fer una nova versió del video poema, amb més resolució i aplicant més tècnica ja que el món de les tecnologies avança a un ritme frenètic. Desitjo que us agradi i que aconseguiu sortir d’aquest estat si esteu tristos. El meu poemari ja estava acabat a nivell escrit en la seua totalitat. I a més a més, estava registrat a nivell intel·lectual i m’havia decidit a compartir-lo per les xarxes socials i el meu blog. Repte aconseguit!

Escolta l’àudio Aquest vespre ha vingut un àngel a vetllar-te, Eulàlia. I malgrat ja no hi creus, perquè estàs desenganyada de tot, acceptes aquesta força que t’aporta un xic de calma. I entre somnis, enyores les forces d’aixecar-te i tirar endavant i també l’alegria de viure que aquesta malaltia t’ha pres. Penses que els fàrmacs …

Continuar leyendo

Escolta l’àudio del relat Avui he sortit a caminar sense rumb fix després d’haver escoltat aquesta marina profunda que em guia des de fa dies. A través de somnis, em fa veure que tot és possible i que no he d’abandonar-los mai. Què s’espera de mi a la vida? Això m’ho pregunto de vegades i …

Continuar leyendo

¿Què esculpirà el temps després d’una ruptura paral·lela? Potser la pols ha permès teixir pàl·lides pàgines privades, on la pluja tot ho esborra. Desmesurada la panxa, nou mesades pugnen i palpiten per sortir, disfressades dissimulen llargs patiments i un pànic punyent i precís. Nasqueres en un dia humit, com una polpa, petita Paula, amb els …

Continuar leyendo

Onada d’aquarel·la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes si no fos per la cima del campanar amb llur cigonya …

Continuar leyendo

La dona obre la caixa que ha baixat de l’armari. Vol remenar-la i buscar un adorn per a la seua melena. Pensa que s’hi farà un nus per a lluir-lo aquesta nit, malgrat el nus més pres és el que sent al fons del pit, prop les costelles. Remuga al veure què hi ha a …

Continuar leyendo