El tema del poema és la bulímia i és una crítica als que mesuren la figura de la dona fins al punt de que aquesta, per seguir les pautes i els cànons de moda, acaba malalta. El fonema treballat és el de la lletra ela per ser la lletra més prima de l’alfabet.
—Per què et vols separar, estimada? Jo t’estimo! I a poc a poc, li anava retornant el gust amarg del cafè. Era el torn de les explicacions, de les paraules que no anhelava escoltar, però ella ja havia marxat de pressa. Podia sentir les seves passes lleugeres, però fermes, que s’allunyaven pel passadís cap a …
Escolta l’àudio Aquest vespre ha vingut un àngel a vetllar-te, Eulàlia. I malgrat ja no hi creus, perquè estàs desenganyada de tot, acceptes aquesta força que t’aporta un xic de calma. I entre somnis, enyores les forces d’aixecar-te i tirar endavant i també l’alegria de viure que aquesta malaltia t’ha pres. Penses que els fàrmacs …
La teua companyia és el que més vaig agrair. En aquells moments incerts, en què no sabia com m’aniria el canvi de tractament, volia pensar que un aire suau bufava de la nostra part. Havíem de ser positives, perquè no ens quedava altra. El no ja el teníem. Ja l’havíem tingut amb els tractaments antics, …
T’enlaires enmig d’una pluja de colors: la moda se’t presta al ball de les càmeres Nova York, Milà, París, Gaudí, Cibeles, passarel·les de fines corbes on la lluna, llimona d’èxit, et despulla. Ets la llavor minúscula d’una tallada de meló, pelleringa il·luminada pel flaix enlluernada, espiga de blat al vent de la fama, plomall brillant …