¿Què esculpirà el temps després d’una ruptura paral·lela? Potser la pols ha permès teixir pàl·lides pàgines privades, on la pluja tot ho esborra. Desmesurada la panxa, nou mesades pugnen i palpiten per sortir, disfressades dissimulen llargs patiments i un pànic punyent i precís. Nasqueres en un dia humit, com una polpa, petita Paula, amb els peus molls i les parpelles tristes, Fores pubilla sense padró, en plena nit, pobra, sola i abandonada. Amb el puny a la boca, la teva primera paraula caigué en un pou profund, la segona en un matoll de punxes. I, pessigada l’ànima, parlares precoç. El temps, amb breus pinzellades, transforma el cos pueril i pinta corbes fines i afruitades: els pits com pomes, el pubis de préssec, malucs com peres. Et perjuraren amor etern, i sense contes de princeses t’enamorares, Paula, fins i tot papallones volaren com primaveres passatgeres perllongades, malgrat tot, no foren perdurables.
® Helena Sauras Matheu
COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «PAULA» DE «CORBES DE SANG»:
El poema s’estructura en sis estrofes desiguals.
El tema central del poema és l’abandó d’un nou nat. El fonema reiteratiu, que és present durant tot el poema, és el so de la lletra “p” ja que és la primera consonant que aprenen a dir els nadons.
A la primera estrofa, el temps pren protagonisme i es converteix en un escultor que, després d’un trencament d’una parella (“ruptura paral·lela”, perquè cadascú anirà per la seva banda), ha creat una nova criatura. La “pols” és el pas del temps i “pàl·lides pàgines privades” és un diari personal, on cauen llàgrimes femenines (“pluja”), que s’esborren amb el pas del temps.
La segona estrofa explica el patiment d’un part. “Desmesurada la panxa” és que l’embaràs ja està avançat.
A la tercera estrofa, se’ns presenta la protagonista femenina del poema, Paula, que el seu contingut etimològic significa “la que és petita”. No és casualitat la humitat dels tres primers versos de l’estrofa: “humit”, “polpa”, “molls”, “parpelles tristes” (pels plors). Aquesta humitat fa aparèixer l’aigua com a símbol de vida, com inici d’una nova vida. “Pubilla sense padró” és que és la primogènita d’una família que no la reconeix i l’abandona en plena nit.
A la quarta estrofa, “amb el puny de la boca” simbolitza que el nadó té gana i diu la seva primera paraula, que és “papa” per això cau en un “pou profund”, perquè no en té. Intenta dir la segona, que és “mama”, però cau en un “matoll de punxes”, perquè tampoc en té. No és casualitat que pou comenci per “p” de papa i matoll comenci amb “m” de mama. “Pessigada l’ànima” significa que el nadó sofreix per l’abandó que ha sofert, però “parla precoç”, que és una manera de dir que s’espavila tot sol.
A la cinquena estrofa, tornem a tenir el temps com a protagonista principal en aquesta estrofa, ha deixat de ser un escultor per a esdevenir un pintor. “Pinta corbes” significa que la Paula deixa de ser una nena per a convertir-se en dona.
La Paula, convertida ja en dona, s’enamora (“papallones volaren”). A destacar, les antítesis que hi ha entre “etern”, “passatgeres” , “perllongades” i “no perdurables”. La història queda oberta. Podem pensar que d’aquest amor passatger, també pot néixer un nou fruit del cos de la Paula.
Mi mundo literario 