Mi mundo literario

El prat no copula en aquest quadre de vida,
una flaire aïllada, sola en definitiva,
una flor que ha esclatat blanca i 
el temps ha esgrogueït frenant la il·lusió.

L’impuls fervent et feu ballar el jazz
admirant el saxofonista de trompa vigorosa,
car ell marxà amb les corbes perfilades
de la noia esvelta que seia al costat.

Sembla que el desengany et sigui fidel,
els llavis es despleguen irònics perquè ningú
pitja el botó ardent i, despitada, remous
la teva figura desfullant el destí amb ànsia.

Sents el rebuig aferrat al pit, a les cuixes,
al sexe inútil, al plaer monòton,
de l’angle esquerp del mascle que no et mira,
que no et busca, que t’oblida.

Yasmin, l’enuig t’absorbeix i et fa mirar enrere,
no hi haurà cultiu de tu, no hi haurà fruit,
reposes al gerro de les inoportunitats.

Car la ciència avança desenfrenada,
el desig de la proveta que esclata i fecunda,
in vitro és aquest nen que tens a les mans.

Al prat hi juguen nens, la remor dels seus xiscles
m’arriba, Yasmin, tu ets una més. Vigiles
el teu nan dels perills, una fotografia et regalaria.
El teu rostre satisfet, pura poesia.
No és una pel·lícula, és la vida. Flash! Dispara la càmera.
Retinc el moment, perquè no s’escapi mai.

®Helena Sauras Matheu

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «YASMIN» DE «CORBES DE SANG»:

El poema s’estructura en set estrofes desiguals.

El tema del poema és complir el desig de ser mare sense la necessitat de la col·laboració masculina en l’acte de la fecundació.

Treball de la lletra Y grega, que seria com un cromosoma, per esdevenir després un nen: XY.

La protagonista és la Yasmin, una dona ja entrada en anys que se li està escapant de les mans el poder ser mare de manera biològica.

El poema s’inicia comparant la Yasmin en una flor, que el temps està esgrogueint i se li ha frenat la il·lusió tot i que abans era blanca. També explica la seua solitud.

La segona estrofa explica el desengany que va sofrir abans amb el saxofonista, que ella admirava, i la va deixar per una altra dona. Aquí ,“corbes perfilades” fa referència al cos de la dona.

A la tercera i quarta estrofa, es diu com s’ha fet de patent aquest desengany. La Yasmin continua sola i no troba al·licient en el plaer monòton que l’acaba avorrint. A més a més, se sent rebutjada pel sexe masculí.

A la quinta estrofa, es resigna enutjada al pensar que no podrà ser mare. La torna a comparar en una flor, que reposa al “gerro de les inoportunitats”.

Però a la sexta estrofa, el temps avança de pressa a través de la ciència, que la fecunda in vitro i li dona un nen.

A la sèptima estrofa, el poeta s’implica quan la veu tan feliç en companyia d’altres mares amb els nens jugant al prat. Li regala una fotografia per a què ella es vegi feliç i vol immortalitzar aquest moment per a què no s’escapi mai. Aquí tenim l’art fotogràfic que ultrapassa els moments bonics i feliços per a recordar-los en un futur com a bons moments.