L’últim miracle de l’escala, saluden les veïnes la petita Úrsula, desconfiança al pit, acollida a la llar ultrapasses l’alegria del petit univers. Els astres enganxats a la paret brillen, primera nit amb noves joguines dorms sola en un llit de pètals, suau i còmode malgrat la son no et venç, poruga. Tens pors de perdre, retornar a la urbs I et claves les ungles ben endins. Una bruixa pul·lula el que et serà pres, un altre cop, rondaràs cases, sents l’udol dels monstres que viuen a l’armari. El teu xiscle alerta la mare que arriba úter sec; i el pare, esperma immòbil. Ets una ossa petita que brilla en aquest llit que vola sense naufragar, una esperança, la vida útil de qui té necessitat d’estimar. El pare et llegeix un conte de fades que arriben i toquen la vareta màgica d’una emoció, Úrsula, la mare una tassa de llet et prepara amb inexperiència, però l’amor et xucla. T’adaptes lentament a la nova vida, els nens de l’escala comparteixen els regals, ufanosa jugues amb tots i el dia passa volant. Paperassa, l’adopció et fa formar part d’una família que et desitja. Úrsula, uberosa de jocs que germinen tot l’any. Els pares, un ungüent al cor.
® Helena Sauras Matheu
COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «ÚRSULA» DE «CORBES DE SANG»:
El poema s’estructura en set estrofes desiguals.
El tema del poema és l’adopció d’una xiqueta.
El fonema que es treballa és el de la vocal “u”, de temor.
El poema s’inicia amb el primer dia que arriba la Úrsula a la seua nova llar. L’Úrsula té molta desconfiança, perquè ha estat a diverses cases abans que la han retornat i les veïnes la saluden i li donen la benvinguda.
La segona estrofa explica la primera nit que passa a la seua nova habitació. Els astres en aquests cas són enganxats a la paret i per la nit brillen. No pot dormir, perquè té por.
La tercera estrofa es centra amb la por que sent l’Úrsula. La urbs seria una metàfora de l’orfenat. La temor se li representa en forma de bruixa i també amb l’udol que s’imagina dels monstres que viuen dintre de l’armari. Es clava les ungles.
Amb la quarta estrofa acudeixen els pares adoptius a calmar l’Úrsula. Aquest pares no poden tenir fills biològics i tenen molta necessitat d’estimar.
La quinta estrofa ens diu com la calmen els pares: el pare li llegeix un conte de fades i la mare li prepara una tassa de llet. Malgrat tinguin inexperiència, l’Úrsula es comença a sentir estimada pels pares adoptius.
La sexta estrofa ens diu en tres versos com la xiqueta s’adapta a aquesta nova vida i comença a compartir els seu jocs amb la resta de veïns de l’escala.
Per acabar, el poema ens explica que aquest acolliment inicial acaba amb l’adopció legal. Els pares s’han curat d’aquesta necessitat que tenien d’estimar. S’usa la paraula “ungüent” al cor per a reflectir-ho. L’ungüent és una forma medicamentosa més pastosa i de vegades està més concentrat que altres medicaments tòpics (com cremes i pomades). En aquest cas guareix una ferida del cor que tenien els pares adoptius.
Mi mundo literario 