Al quiosc llegeixes quelcom, quina meta, Quimeta, la querella puja a l’estiu, el titular et qüestiona la teva vida. Els queviures separen el quadern de la teva existència, diari escrit, llibre omplert amb cinc fills. Qui calla, quincalla falsa no pots aguantar el que vas signar, la pols sembra el camí quotidià. La teva paraula certa tremola als llavis de l’església que t’escoltà. El quid de la qüestió és on marxar, on fugir amb cames de quitxalla traumatitzada. No saps on volar, com separar el riu que vàreu crear. El divorci t’apuntala al llit del safareig, les veïnes no comprenen la quietud dels teus ulls. Esmaperduda, baixes la mirada, com repartir els fruits d’aquest estiu mort. Una notícia més al quefer de les vacances, Què fer, Quimeta, cinc fills, transfusió universal, la sang t’entra en vena, revifes i la queixa s’atura en veure el teu marit, monotonia, la flama és foc apagat. Quítia ja no pagaràs la quota, Quimeta, la rifa t’ha tocat al jutjat, custòdia compartida, l’acord just que et recorre la quinta essència. Compres el diari engruixint l’enquesta, el quiosquer et remira amb ulls enamorats.
® Helena Sauras
COMENTARI DEL POEMA «QUIMETA» DE «CORBES DE SANG»:
Aquest poema s’estructura en vuit estrofes desiguals.
El tema principal és el divorci.
La lletra que es treballa és la “q”.
Tota l’escena passa en un quiosc. A la primera estrofa, ja se’ns presenta la protagonista que es diu Quimeta i fa un joc de paraules entre “quina meta”, i el seu propi nom. A partir d’un titular que llegeix al diari, que diu que la baralla verbal entre parelles puja a l’estiu, es qüestiona la seva pròpia vida.
La segona estrofa fa referència al llibre de família que és el quadern de la seva existència. La Quimeta és mare d’una família nombrosa de cinc fills.
A la tercera estrofa, troben un altre joc de paraules entre “qui calla” i “quincalla falsa”. Ens parla del seu matrimoni i del moment de la signatura d’aquest. La paraula certa de quan va dir que sí a l’església que l’escoltà.
La quarta estrofa ens planteja els dubtes que té la Quimeta que no sap on anar si es divorcia.
A la cinquena estrofa, la protagonista s’imagina el què passarà si es divorcia, que estarà en boca de tots i la jutjaran: “el divorci t’apuntala al llit del safareig”. La frase feta de “fer safareig” es camufla en aquesta frase. I els “fruits” d’aquest estiu mort són els fills de la seua relació matrimonial.
A la sexta estrofa, es diu que serà un nombre més d’aquest titular que llegeix, i que ja no hi ha res a fer.
A la sèptima estrofa, està la sentència que ella no comparteix, però no li queda altre remei que acceptar-la per provenir del jutjat, que és la custòdia compartida.
Per acabar, a l’última estrofa la Quimeta compra aquest diari i engruixeix l’estadística d’aquest titular. El quiosquer, potser també divorciat, la remira amb ulls enamorats. La història queda oberta.
Mi mundo literario 