Escolta l’àudio del relat Avui he sortit a caminar sense rumb fix després d’haver escoltat aquesta marina profunda que em guia des de fa dies. A través de somnis, em fa veure que tot és possible i que no he d’abandonar-los mai. Què s’espera de mi a la vida? Això m’ho pregunto de vegades i …
Onada d’aquarel·la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes si no fos per la cima del campanar amb llur cigonya …
Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
Como cada día abuelo y nieta se sientan frente al mar. Permanecen en silencio encima de una roca. Hoy el abuelo está decidido a que su voz áspera sea más fuerte que las olas: —Te voy a contar una historia, pequeña. Una de esas, que cuestan expresar por todo lo que llevan dentro. »Había un …
Te esperaré aquí,firme deseo,donde mueran las olas,quizás en esta orilla,o en esta otra, solitaria,en aquel ronco rumor de salque me alerta en los ojosuna triste lágrima desquiciada.Te espero entre este y oeste,entre líneas impenetrables del sur,en algún lugar concreto, resisto,comprendiendo tu voz celeste,que me susurra y me funde,desde lejos, el perdido norte.Y me sorprende la …
Mi mundo literario 