La meva relació amb la mestressa s’està tornant distant. Des de que queda amb aquest nou senyor, que es diu Arnau, noto com li faig nosa. Si els ulls del seu exmarit ho veiessin! Es quedarien esglaiats. Ja els tenia de per sí grossos, malgrat el que més li destacaven eren els llavis, perquè eren …
Març nevat, ventall de candor, pintats els cims de neu engruixint els rius amb veu d’aigua clara i pura, virtuosa labor. La primera flaire arriba, primavera esclata tímida amb una volada severa d’ocells que refan els nius, amb branques primes i fosques, tenyint de vida els arbres. I tu, Virgínia, jove i esvelta, intacta al …
A trenc d’alba, sola i buida exclosa d’un món que gira a les palpentes nit i dia, et retrobes amb l’amant. Ulls d’aigua salada, blau-verds despullen l’arruga immòbil d’una falda a pleret, a trenc d’alba, amor complex, adúlter i sobretot còmplice. I a la nit un neguit de silenci del què diran, silencia l’amiga. Afecte …
¿Què esculpirà el temps després d’una ruptura paral·lela? Potser la pols ha permès teixir pàl·lides pàgines privades, on la pluja tot ho esborra. Desmesurada la panxa, nou mesades pugnen i palpiten per sortir, disfressades dissimulen llargs patiments i un pànic punyent i precís. Nasqueres en un dia humit, com una polpa, petita Paula, amb els …
Un mateix roure per dues amigues amants que el sedueixen amb els seus bells rituals, les seves fulles daurades desenreden, i, de sobte, es descobreixen com rivals. Ruth, rutina vibrant estancada, t’arranca de l’ànima un somriure fals en veure com la ruptura amarga trenca els rínxols rossos de l’amiga, que crida com corba de sang …
¿Hacia dónde has partido, amor? Lo busco y no lo encuentro. Ya no quiero ese espacio. Está vacío. Y ya no amanecen las vivas ilusiones. ¿Hacia dónde has escapado, tiempo? Retrocedo en cada recuerdo. Me ahondo en el frío sofá. Sombras de luz mi llanto dibuja. Es mi lugar aquí. Es mi momento ahora. Amor propio, regresa y cuéntame cómo vivir mi vida, la que se me escapa. Como un transeúnte perdido en la ciudad, como una manecilla parada en un segundo, así transcurre y así se va la vida. ¿Pero, qué quedó de ella? ¿Qué me deparará?
® Helena Sauras
