Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

—Per què et vols separar, estimada? Jo t’estimo! I a poc a poc, li anava retornant el gust amarg del cafè. Era el torn de les explicacions, de les paraules que no anhelava escoltar, però ella ja havia marxat de pressa. Podia sentir les seves passes lleugeres, però fermes, que s’allunyaven pel passadís cap a …

Continuar leyendo


¡Buenos días, seres pensantes!

A veces hay cosas importantes que coinciden, pero es importante quedarse con lo esencial, no detenerse y avanzar, porque de eso trata la vida.

Hoy es el día de la PAZ, día del Alzheimer e iniciamos el otoño.

Por lo tanto, compartiré 3 enlaces: un acróstico en el que pensé que ya lo habíamos conseguido, por eso el texto que lo acompaña es tan optimista; una pequeña carta que también podéis escuchar en audio si lo preferís y; un poema en catalán, mi lengua materna, que nos habla de este período de decadencia que vamos a iniciar.

Que el amor y la fuerza del querer nos guíen lo que quede del año y de aquí en adelante.

Los 3 enlaces:

21 septiembre, 2024

L’Eulàlia m’ha permès que la descobreixi cada dia una mica més entre aquestes línies que degusto i fan que, un sentiment que encara no m’atreveixo a definir, hagi aparegut de sobte. Com més la llegeixo, més ganes tinc de tenir-la al davant per dir-li tot el que em provoca. Parlar-li a cau d’orella i acariciar-li …

Continuar leyendo

La meva relació amb la mestressa s’està tornant distant. Des de que queda amb aquest nou senyor, que es diu Arnau, noto com li faig nosa. Si els ulls del seu exmarit ho veiessin! Es quedarien esglaiats. Ja els tenia de per sí grossos, malgrat el que més li destacaven eren els llavis, perquè eren …

Continuar leyendo

Març nevat, ventall de candor, pintats els cims de neu engruixint els rius amb veu d’aigua clara i pura, virtuosa labor. La primera flaire arriba, primavera esclata tímida amb una volada severa d’ocells que refan els nius, amb branques primes i fosques, tenyint de vida els arbres. I tu, Virgínia, jove i esvelta, intacta al …

Continuar leyendo

A trenc d’alba, sola i buida exclosa d’un món que gira a les palpentes nit i dia, et retrobes amb l’amant. Ulls d’aigua salada, blau-verds despullen l’arruga immòbil d’una falda a pleret, a trenc d’alba, amor complex, adúlter i sobretot còmplice. I a la nit un neguit de silenci del què diran, silencia l’amiga. Afecte …

Continuar leyendo