Mis poemas
Els ulls lliscaven lliures, llepant les lletres dels llibres. Eren dos llumins encesos, estels brillants i vius, que encenien el rostre. De sobte, un raig de sang apaga un llumí. És negra nit. L’absència és una taca d’oblit, dos lliris blancs ploren les galtes. A la llar, Llúcia, ja no és el mateix: el mirall …
L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil. El teu sospir, un huracà rebel contra la incomprensió de llegendes masclistes que t’entraren en vena, que t’assenyalaren culpable. Una corba d’hematomes, la teva figura que crida muda, que aspira un canvi, Helena, heroïna del silenci espectral, …
Una ànima ancorada als llavis bessons de la teva boca benèvola, verd, el bambú del teu iris i, les pigues del negre ventre, l’arc de Sant Martí em recorden. Suma de matisos sobre una badia, no hi ha bandera que balli més que altra bandera. I penso que la bellesa és el color de la …
¿Lo has pensado?¿Y si lo consiguiéramos de una vez? ¡Qué alegría más grande tendríamos, ¿no?! Si una poesía aportara paz, tan necesaria para todos y se mantuviera en el tiempo para siempre. Si la entereza nos guiara de por vida y respetásemos todo nuestro entorno, si salváramos los océanos y las selvas. La integridad de …
El pasado jueves participé en el recital organizado por la Asociación de Familiares de Alzheimer del Montsià en la Biblioteca de Amposta. Recité dos poemas en castellano publicados en la «Antologia 2020 de Poetes de l’Ebre»: «Entre el bullicio del desierto», que reflexiona sobre la necesidad de la poesía en nuestra sociedad en pleno siglo …
Em xafes la guitarra i jo em despullo del temps. També em despullo de les idees inútils, les que no ens fan avançar, les que ens han posat de cap cap al mur. Busco unes paraules que compartir, Amb tu i amb ella. Ambdues. Juntes. Cos a cos. Ens queda una conversa pendent. T’atreviràs a …
Mi mundo literario 