Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
Els ulls lliscaven lliures, llepant les lletres dels llibres. Eren dos llumins encesos, estels brillants i vius, que encenien el rostre. De sobte, un raig de sang apaga un llumí. És negra nit. L’absència és una taca d’oblit, dos lliris blancs ploren les galtes. A la llar, Llúcia, ja no és el mateix: el mirall …
L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil. El teu sospir, un huracà rebel contra la incomprensió de llegendes masclistes que t’entraren en vena, que t’assenyalaren culpable. Una corba d’hematomes, la teva figura que crida muda, que aspira un canvi, Helena, heroïna del silenci espectral, …
Una ànima ancorada als llavis bessons de la teva boca benèvola, verd, el bambú del teu iris i, les pigues del negre ventre, l’arc de Sant Martí em recorden. Suma de matisos sobre una badia, no hi ha bandera que balli més que altra bandera. I penso que la bellesa és el color de la …
Ulls alçats cap al Genique fa i desfà en aquesta guerraglacial i inhumana on ningú guanya.Gotes germinen dels teus precsGlòria, gemecs grisos d’impressionsque pugnen a la gola i fugencom estels fugaços i fulgents. De genolls, amb les mans gastadesi encreuades pregues sense pausapels germans que s’han perdut,sarcòfags que et graten la gerdorinterna i gèlida dels …
Mi mundo literario 