Onada d’aquarel·la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes sinó fos per la cima del campanar amb llur …
Vora el riu la Raquel no pot veure el mar que tant enyora aquests dies. Necessita sentir la seva olor a sal per sentir-se viva, però aquí l’aigua és massa dolça i fresca. Pensa que aquest riu és en realitat un fill petit del seu mar i, d’aquesta manera, la melangia que l’atrapa es suavitza …
Dos días infinitos sin ti enredados en mi mente, el cofre se partió en dos, dejé de existir. Intenté buscarme en las estrellas, pero ellas ya habían dejado de brillar. Sólo oscuridad: después de la tormenta, viene la calma. Los recuerdos vencieron al olvido. Olvidar es morir, morir sin haber vivido. Los recuerdos vencieron al …
Mi mundo literario 