Vestida de verd i descalça la Sílvia, natural i verge s’alça: Què queda de la amarga branca dels troncs, dels arbres i la fusta blanca? Amb la saó de la fruita saciada segles abans era selva sagrada i espessa, on la saviesa rajava satisfeta, nòmada, salvatge i selecta. Però ara, Sílvia, et queixes erma i …
No queda res del que era, Terra extingida, mar de marbre eixut i emboirat, el temps es convertí en foc sufocant, i un vent de dalt t’erosionà la medul·la. L’eco d’un eclipsi embelleix els estels selectes que brillen, elevats, al bell mig del màgic empiri, l’harmonia de tots ells t’envolta i t’entendreix, Esther, engolida per …
A totes les veus trencades per la violència silenciosa: Ena d’angoixa, Nina: et diuen Nina. Pupil·les brunes i brillants, a cops opaques, a vora invisibles. Caminares entre laberints cecs i entortolligats, entre corbes que no et trobaren, ni et buscaren, ni saberen que existies. Anells d’espurnes com llances que s’apaguen, sang que neix on s’acaba …
Al quiosc llegeixes quelcom, quina meta, Quimeta, la querella puja a l’estiu, el titular et qüestiona la teva vida. Els queviures separen el quadern de la teva existència, diari escrit, llibre omplert amb cinc fills. Qui calla, quincalla falsa no pots aguantar el que vas signar, la pols sembra el camí quotidià. La teva paraula …
L’últim miracle de l’escala, saluden les veïnes la petita Úrsula, desconfiança al pit, acollida a la llar ultrapasses l’alegria del petit univers. Els astres enganxats a la paret brillen, primera nit amb noves joguines dorms sola en un llit de pètals, suau i còmode malgrat la son no et venç, poruga. Tens pors de perdre, …
El prat no copula en aquest quadre de vida, una flaire aïllada, sola en definitiva, una flor que ha esclatat blanca i el temps ha esgrogueït frenant la il·lusió. L’impuls fervent et feu ballar el jazz admirant el saxofonista de trompa vigorosa, car ell marxà amb les corbes perfilades de la noia esvelta que seia …
