Poema que forma parte del poemario que estoy actualmente escribiendo: «Los silencios solitarios». Con un engaño de besos decoré tu boca tupida,fruncías los labios, entrega más o menos fingida,nos separaba un umbral de saliva. Quise ser la sonrisaplacentera que removía la tierra de tu tez morena. Con una falacia de caricias pinté tu torso …
Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
Onada d’aquarel·la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes sinó fos per la cima del campanar amb llur …
A RCA con mimo y amor por tratarme así de bien. M’agrada resseguir-te. Tu, ulls clucs, i jo, explorant-te amb els meus llavis ardents com dos volcans encesos. M’agrada mossegar-te, et despertes, no em canso de mirar-te, tan prop de mi et sento, calor d’estiu plena de tots dos, fregant-nos els cossos. M’agrada esgarrapar-te, dóna …
Coàgul de sang, vermella decepció dintre del erm ventre que ja no es dibuixa, gran desolació, al sud del teu cor, un deliri tendre. Decaus en la debilitat que dura, al dors de l’ànima el dany que no s’atura daltabaix que et desorienta i et deixa perdre la il·lusió. Malgrat tot, dues dunes …
Un mateix roure per dues amigues amants que el sedueixen amb els seus bells rituals, les seves fulles daurades desenreden, i, de repent, es descobreixen com rivals. Ruth, rutina vibrant estancada, t’arranca de l’ànima un somriure fals en veure com la ruptura amarga trenca els rínxols rossos de l’amiga, que crida com corba de …
Mi mundo literario 