A RCA con mimo y amor por tratarme así de bien.
M’agrada resseguir-te.
Tu, ulls clucs,
i jo, explorant-te
amb els meus llavis ardents
com dos volcans encesos.
M’agrada mossegar-te,
et despertes, no em canso de mirar-te,
tan prop de mi et sento, calor d’estiu
plena de tots dos, fregant-nos els cossos.
M’agrada esgarrapar-te,
dóna l’esquena al vent
que el vent no vol el teu alè
i troba’t enfront a mi que et busco.
I tu resseguint-me…
amb el teu alè humit i vaporós.
Mossegant-me…
amb carícies arriscades.
Esgarrapant-me…
amb els dits que creixen.
Suor que ens banya regalimant-nos
per l’esforç d’ésser, nosaltres
que mai abans havíem tocat el zel,
i avui descobrim el desig d’unir-nos.
Mi mundo literario 
encantat Helena de què ens poguem llegir mútuament, he començat al teu blog per aquest poema i el trobo ple de sensacions on la base de tot és el respecte i el gaudi compartit
rep una abraçada i fins aviat
joan
Me gustaMe gusta