Rodona daurada que gira i gira, tomba i tomba, cara o creu, tan si val, corre de mà en mà, i mou, mou tot el que posseïm. Olga, la més preuada de totes les dones, si tu desapareixes l’or del teu cabell ens cegarà, el dur tresor del teu collar és l’enveja del mercat, nois …
Març nevat, ventall de candor, pintats els cims de neu engruixint els rius amb veu d’aigua clara i pura, virtuosa labor. La primera flaire arriba, primavera esclata tímida amb una volada severa d’ocells que refan els nius, amb branques primes i fosques, tenyint de vida els arbres. I tu, Virgínia, jove i esvelta, intacta al …
Cada dia portes un amulet d’absència, terra llunyana i altament enyorada, penjat al bell mig del cor. Bategues com un drap arronsat, polint la pols d’altres, que no et miren perquè ets invisible, malgrat al seu servei estàs. I el sou, minso, quan arriba, l’esquinces en petits tresors que envies lluny de tu, per als …
A trenc d’alba, sola i buida exclosa d’un món que gira a les palpentes nit i dia, et retrobes amb l’amant. Ulls d’aigua salada, blau-verds despullen l’arruga immòbil d’una falda a pleret, a trenc d’alba, amor complex, adúlter i sobretot còmplice. I a la nit un neguit de silenci del què diran, silencia l’amiga. Afecte …
Et recordo com la fruita de l’estiu, plena i rodona amb tot el seu esplendor, sucosa i alegre al paladar, forta i reforçada amb tots els rajos i familiarment molt ensucrada. Si fores lletra voldria que fossis conte, si fores fil voldria que fossis abric, si fores foc voldria que fossis caliu, si fores corba, …
Vestida de verd i descalça la Sílvia, natural i verge s’alça: Què queda de la amarga branca dels troncs, dels arbres i la fusta blanca? Amb la saó de la fruita saciada segles abans era selva sagrada i espessa, on la saviesa rajava satisfeta, nòmada, salvatge i selecta. Però ara, Sílvia, et queixes erma i …
Mi mundo literario 