El tema principal del poema és el record emotiu que té el jo poètic per la persona que la va cuidar en la infància, que malauradament ja no viu, però és transformada en memòria col·lectiva.
Escolta en àudio Per distreure’m he obert un llibre i, mentre em submergia en les lletres i apartava els pensaments que em rondaven pel cap, he recordat quan vaig aprendre a fer-ho. Va ser quan els Reis d’Orient em van portar un recull de contes escollits per a mi. Em sentia com si el món …
Quants cops m’ha donat la vida. He fet tants intents per reconfortar-me que ja no recordo de quin color son les meues ales. Quan veig aquesta fotografia a l’estudi de la torreta, em trasbalso per molt que intenti somriure i aparentar ser forta o apartar-li la mirada. La seua absència es va convertir en un …
Et recordo com la fruita de l’estiu, plena i rodona amb tot el seu esplendor, sucosa i alegre al paladar, forta i reforçada amb tots els rajos i familiarment molt ensucrada. Si fores lletra voldria que fossis conte, si fores fil voldria que fossis abric, si fores foc voldria que fossis caliu, si fores corba, …
El cel es veia d’un blau més clar al teu poble. I ho vas dir tan segura, que ningú va posar en dubte la teva credibilitat. Ballaves i cantaves tot el sant dia, però t’amagaves quan veies l’ombra de ta germana. Ella et recordava que el que feies no estava bé, perquè hauries de guardar …
Et recordo com la fruita de l’estiu, plena i rodona amb tot el seu esplendor, sucosa i alegre al paladar, forta i reforçada amb tots els rajos i familiarment molt ensucrada. Si fores lletra voldria que fossis conte, si fores fil voldria que fossis abric, si fores foc voldria que fossis caliu, si fores …
Mi mundo literario 