El tema principal del poema és el record emotiu que té el jo poètic per la persona que la va cuidar en la infància, que malauradament ja no viu, però és transformada en memòria col·lectiva.
Escolta l’àudio del relat Avui he sortit a caminar sense rumb fix després d’haver escoltat aquesta marina profunda que em guia des de fa dies. A través de somnis, em fa veure que tot és possible i que no he d’abandonar-los mai. Què s’espera de mi a la vida? Això m’ho pregunto de vegades i …
Cada dia portes un amulet d’absència, terra llunyana i altament enyorada, penjat al bell mig del cor. Bategues com un drap arronsat, polint la pols d’altres, que no et miren perquè ets invisible, malgrat al seu servei estàs. I el sou, minso, quan arriba, l’esquinces en petits tresors que envies lluny de tu, per als …
Et recordo com la fruita de l’estiu, plena i rodona amb tot el seu esplendor, sucosa i alegre al paladar, forta i reforçada amb tots els rajos i familiarment molt ensucrada. Si fores lletra voldria que fossis conte, si fores fil voldria que fossis abric, si fores foc voldria que fossis caliu, si fores corba, …
Mi mundo literario 