mis relatos
Moriría el último día de mes y, según todo pronóstico, le quedaban apenas cuatro días. Acto seguido, tragó el vino con un lagarto sumergido en su interior de aquella botella oscura. La camarera dejó de sonreír al reparar en su expresión y se alejó con el cuenco de las galletas de la suerte. El hombre …
No podía soportar más el dolor de su corazón, por eso estaba empapada de lágrimas, que fluían torpes y le mojaban la cara. En esas condiciones, el hombre la vio y cambió sus planes. Ya no quiso birlar la pulsera de oro que colgaba de una de sus muñecas. La observó desde la distancia. Puede …
L’Eulàlia m’ha permès que la descobreixi cada dia una mica més entre aquestes línies que degusto i fan que, un sentiment que encara no m’atreveixo a definir, hagi aparegut de sobte. Com més la llegeixo, més ganes tinc de tenir-la al davant per dir-li tot el que em provoca. Parlar-li a cau d’orella i acariciar-li …
La meva relació amb la mestressa s’està tornant distant. Des de que queda amb aquest nou senyor, que es diu Arnau, noto com li faig nosa. Si els ulls del seu exmarit ho veiessin! Es quedarien esglaiats. Ja els tenia de per sí grossos, malgrat el que més li destacaven eren els llavis, perquè eren …
Quants cops m’ha donat la vida. He fet tants intents per reconfortar-me que ja no recordo de quin color son les meues ales. Quan veig aquesta fotografia a l’estudi de la torreta, em trasbalso per molt que intenti somriure i aparentar ser forta o apartar-li la mirada. La seua absència es va convertir en un …
Uns ulls plens de pestanyes em fiten. Si la miro més del compte, m’aparta de seguida la vista i em serveix un tassó de cafè. M’hi afegeixo dos dits de llet abans que ella m’ho pregunti. Sé que li desperto curiositat, perquè potser soc el primer home que porta la senyora després de la seua …
Mi mundo literario 