Mis poemas
Ulls alçats cap al Genique fa i desfà en aquesta guerraglacial i inhumana on ningú guanya.Gotes germinen dels teus precsGlòria, gemecs grisos d’impressionsque pugnen a la gola i fugencom estels fugaços i fulgents. De genolls, amb les mans gastadesi encreuades pregues sense pausapels germans que s’han perdut,sarcòfags que et graten la gerdorinterna i gèlida dels …
A RCA con mimo y amor por tratarme así de bien. M’agrada resseguir-te. Tu, ulls clucs, i jo, explorant-te amb els meus llavis ardents com dos volcans encesos. M’agrada mossegar-te, et despertes, no em canso de mirar-te, tan prop de mi et sento, calor d’estiu plena de tots dos, fregant-nos els cossos. M’agrada esgarrapar-te, dóna …
Núvols delirants omplen el pati, en un racó, trista i solitària romans a l’espera d’un nou xàfec, una mirada nociva se’t clava… I contra les mans i els peus sembles un fardell d’insults ningú escoltà els teus bramuls que tremolen aterridors i fràgils. Esguerrada com un nyap els brètols t’abandonen sobre el terra …
Et recordo com la fruita de l’estiu, plena i rodona amb tot el seu esplendor, sucosa i alegre al paladar, forta i reforçada amb tots els rajos i familiarment molt ensucrada. Si fores lletra voldria que fossis conte, si fores fil voldria que fossis abric, si fores foc voldria que fossis caliu, si fores …
No queda res del que era, Terra extingida, mar de marbre eixut i emboirat, el temps es convertí en foc sufocant, i un vent de dalt t’erosionà la medul·la. L’eco d’un eclipsi embelleix els estels selectes que brillen, elevats, al bell mig del màgic empiri, l’harmonia de tots ells t’envolta i t’entendreix, Esther, …
Coàgul de sang, vermella decepció dintre del erm ventre que ja no es dibuixa, gran desolació, al sud del teu cor, un deliri tendre. Decaus en la debilitat que dura, al dors de l’ànima el dany que no s’atura daltabaix que et desorienta i et deixa perdre la il·lusió. Malgrat tot, dues dunes …
