A trenc d’alba, sola i buida exclosa d’un món que gira a les palpentes nit i dia, et retrobes amb l’amant. Ulls d’aigua salada, blau-verds despullen l’arruga immòbil d’una falda a pleret, a trenc d’alba, amor complex, adúlter i sobretot còmplice. I a la nit un neguit de silenci del què diran, silencia l’amiga. Afecte …
¿Què esculpirà el temps després d’una ruptura paral·lela? Potser la pols ha permès teixir pàl·lides pàgines privades, on la pluja tot ho esborra. Desmesurada la panxa, nou mesades pugnen i palpiten per sortir, disfressades dissimulen llargs patiments i un pànic punyent i precís. Nasqueres en un dia humit, com una polpa, petita Paula, …
Poema que tracta sobre els accidents de trànsit.
Onada d’aquarel•la l’ànima, de freda boira guarnida, glaçada maror afligida d’agitada pugna arraulida. Calmada i tancada, la teva mar Mediterrània, no engolia tristesa, ni l’ombra dels cristalls salats, rosecs interns de tempesta. Corbes et portaren a l’exili, a terres àrides, daurades i tan planes sinó fos per la cima del campanar amb llur cigonya de …
A totes les veus trencades per la violència silenciosa Ena d’angoixa, Nina: et diuen Nina. Pupil·les brunes i brillants, a cops opaques, a vora invisibles. Caminares entre laberints cegs i entortolligats, entre corbes que no et trobaren, ni et buscaren, ni saberen que existies. Anells d’espurnes com llances que s’apaguen, sang que neix on s’acaba …
T’enlaires enmig d’una pluja de colors: la moda se’t presta al ball de les càmares Nova York, Milà, París, Gaudí, Cibel·les, passarel·les de fines corbes on la lluna, llimona d’èxit, et despulla. Ets la llavor minúscula d’una tallada de meló, pelleringa il·luminada pel flaix enlluernada, espiga de blat al vent de la fama, plomall brillant …
Mi mundo literario 