¿Què esculpirà el temps després d’una ruptura paral·lela? Potser la pols ha permès teixir pàl·lides pàgines privades, on la pluja tot ho esborra. Desmesurada la panxa, nou mesades pugnen i palpiten per sortir, disfressades dissimulen llargs patiments i un pànic punyent i precís. Nasqueres en un dia humit, com una polpa, petita Paula, amb els …
Video poema de Paula (nova versió)
L’antiga versió era la següent, feta amb un sistema operatiu més antic i inestable. I amb menys resolució:
Mi mundo literario 