Havíem recollit els cargols d’entre l’hort. Aquells dies havíem tingut sort perquè havia plogut i ells, llefiscosos, es passejaven entre l’enciam. Un a un els vam anar agafant impedint que se’ns cruspissin l’essència de l’amanida. Tant que havia costat que cresquessin les diverses verdures i hortalisses només faltaria que ara ens quedéssim sense res per …
Núvols delirants omplen el pati, en un racó, trista i solitària romans a l’espera d’un nou xàfec, una mirada nociva se’t clava… I contra les mans i els peus sembles un fardell d’insults ningú escoltà els teus bramuls que tremolen aterridors i fràgils. Esguerrada com un nyap els brètols t’abandonen sobre el terra …
Et recordo com la fruita de l’estiu, plena i rodona amb tot el seu esplendor, sucosa i alegre al paladar, forta i reforçada amb tots els rajos i familiarment molt ensucrada. Si fores lletra voldria que fossis conte, si fores fil voldria que fossis abric, si fores foc voldria que fossis caliu, si fores …
No queda res del que era, Terra extingida, mar de marbre eixut i emboirat, el temps es convertí en foc sufocant, i un vent de dalt t’erosionà la medul·la. L’eco d’un eclipsi embelleix els estels selectes que brillen, elevats, al bell mig del màgic empiri, l’harmonia de tots ells t’envolta i t’entendreix, Esther, …
Coàgul de sang, vermella decepció dintre del erm ventre que ja no es dibuixa, gran desolació, al sud del teu cor, un deliri tendre. Decaus en la debilitat que dura, al dors de l’ànima el dany que no s’atura daltabaix que et desorienta i et deixa perdre la il·lusió. Malgrat tot, dues dunes …
El tema central del poema es l’abandó d’un nou nat. El fonema reiteratiu que és present durant tot el poema és el so de la lletra “p” ja que és la primera consonat que aprenen a dir els nadons. El significat de cada estrofa és el següent, anem a pams: “¿Què esculpirà el temps després …
Mi mundo literario 