—I què va passar? -li pregunta el seu interlocutor. — Simplement és va refredar, la relació es va refredar i es va acabar. Punt i final. I amb aquesta última frase calla i es toca el nas amb un moviment involuntari, quasi imperceptible i li tremola el llavi inferior perquè sap que menteix. Traga saliva …
Avui sospito que la peixatera i la fornera s’han enamorat de mi. De moment, no ho vull dir a ningú. Només a tu diari, perquè no estic del tot segura i passo de que després se n’assabenti tothom. El món és ple de tafaners i no han de fer-ne res de la meva vida! Que …
Nunca he entendido la vida sin Literatura. Ella, como dulce sirena chillido al viento, siempre ha peinado mi alma. Mis pequeñas creaciones de niña, mis humildes historias, cuentos del ayer y de hoy, poemas del sentimiento más hondo, me han acompañado hasta perderse en las sombras. Después del silencio, de mi bloqueo interior, sólo queda la nada. La …
El dia que la vaig conèixer, la Faith corria com una daina enmig dels grans edificis de la ciutat, amb el seu vestit color groc onejant al vent. Ja l’havia vist venir de lluny, semblaba una flor exòtica en aquell carrer ple de fum, de cotxes que tocaven el clàxon enfurismats i de l’asfalt. De …
2n premi narrativa de l’Institut Joaquim Bau de Tortosa (Sant Jordi ’98) L’Eva jeia al llit amb les cames estirades. De sobte sentí una fiblada al ventre. S’arronsà. S’havia mogut o només havien estat imaginacions seves? S’aixecà i anà al lavabo. El mirall li retornà la seva imatge: la d’una noia jove i bonica. Instintivament …
2º premio de narrativa de el Instituto Joaquim Bau de Tortosa (Sant Jordi ’98) Querida Ana: Sé que te sorprenderá esta carta. Ayer nos vimos y presiento que será la última vez. Hacía tanto tiempo que no tenía noticias tuyas… Ya sabes que ahora vivo sola en la casa de mis padres. La soledad me …
Mi mundo literario 