Mis poemas
Si se acabara la magia,hundiría mis manos en la arcilla.Si se acabara, quizá con rabiay gracia treparía la ardillapor las ramas de mi lamento.Temerosa, se asustaría por el barro,deslizándose desde mi cara a mis manos.Juntas, recrearíamos una idea sin varita,porque del fango quizá vinimos.Sin fantasía, no pudimos moldear una maravilla¿Hacia dónde vamos sin alas de …
Poema que forma parte del poemario que estoy actualmente escribiendo: «Los silencios solitarios». Con un engaño de besos decoré tu boca tupida,fruncías los labios, entrega más o menos fingida,nos separaba un umbral de saliva. Quise ser la sonrisaplacentera que removía la tierra de tu tez morena. Con una falacia de caricias pinté tu torso …
Ziga-zaga feia una serp, un zum-zum d’abelles escampaven el teu pol·len pel zoo atziac i estacional. Princesa Zara, ets flor de llengua mesclada per no compendre’s. Ulls de vidre amb la força oculta de qui els destapa. Oberta Sara. Tan fràgil com dura t’han fet, l’engany dels anys viscuts trenca el mirall amb set atzars …
El Prat no copula en aquest quadre de vida, una flaire aïllada, sola en definitiva, una flor que ha esclatat blanca i el temps ha esgrogueït frenant la il•lusió. L’impuls fervent et féu ballar el jazz admirant el saxofonista de trompa vigorosa, car ell marxà amb les corbes perfilades de la noia esvelta que seia …
L’ena es treu el barret i t’amanyaga. No és una quimera malgrat t’ha sortit un bony per la carícia brusca de la terra. Et fregiria un bunyol amb xocolata, per prendre a l’hora d’esmorzar. Seu i parlem-ne, un grinyol trenca l’aire, hi ha homes insaciables segant, és un mal any per l’entesa, la teva mirada …
L’herba ha secat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil. El teu sospir, un huracà rebel contra la incomprensió de llegendes masclistes que t’entraren en vena, que t’assenyalaren culpable. Una corba d’hematomes, la teva figura que crida muda, que aspira un canvi, Helena, heroïna del silenci espectral, …
Mi mundo literario 