El símbol de la lluna és recurrent a l’obra poètica de «Corbes de sang o vint-i-vuit poemes feministes». No és d’estranyar que la lluna ens aparegui com a símbol en la majoria de poemes en totes les seues fases o en alguna d’elles: plena, creixent, minvant i nova. L’obra està configurada amb vint-i-vuit poemes de …
Ziga-zaga feia una serp, un zum-zum d’abelles escampaven el teu pol·len pel zoo atziac i estacional. Princesa Zara, ets flor de llengua mesclada per no comprendre’s. Ulls de vidre amb la força oculta de qui els destapa. Oberta Sara. Tan fràgil com dura t’han fet. L’engany dels anys viscuts trenca el mirall amb set atzars …
Rodona daurada que gira i gira, tomba i tomba, cara o creu, tan si val, corre de mà en mà, i mou, mou tot el que posseïm. Olga, la més preuada de totes les dones, si tu desapareixes l’or del teu cabell ens cegarà, el dur tresor del teu collar és l’enveja del mercat, nois …
Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
Mi mundo literario 