—I què va passar? -li pregunta el seu interlocutor. — Simplement és va refredar, la relació es va refredar i es va acabar. Punt i final. I amb aquesta última frase calla i es toca el nas amb un moviment involuntari, quasi imperceptible i li tremola el llavi inferior perquè sap que menteix. Traga saliva …
Un mateix roure per dues amigues amants que el sedueixen amb els seus bells rituals, les seves fulles daurades desenreden, i, de repent, es descobreixen com rivals. Ruth, rutina vibrant estancada, t’arranca de l’ànima un somriure fals en veure com la ruptura amarga trenca els rínxols rossos de l’amiga, que crida com corba de …
Una ànima ancorada als llavis bessons de la teva boca benèvola, verd el bambú del teu iris i, les pigues del negre ventre, l’arc de Sant Martí em recorden. Suma de matisos sobre una badia, no hi ha bandera que balli més que altra bandera. I penso que la bellesa és el color de la …
Avui sospito que la peixatera i la fornera s’han enamorat de mi. De moment, no ho vull dir a ningú. Només a tu diari, perquè no estic del tot segura i passo de que després se n’assabenti tothom. El món és ple de tafaners i no han de fer-ne res de la meva vida! Que …
A trenc d’alba, sola i buida exclosa d’un món que gira a les palpentes nit i dia, et retrobes amb l’amant. Ulls d’aigua salada, blau-verds despullen l’arruga immòbil d’una falda a pleret, a trenc d’alba, amor complex, adúlter i sobretot còmplice. I a la nit un neguit de silenci del què diran, silencia l’amiga. Afecte …
Vestida de verd i descalça la Sílvia, natural i verge s’alça: Què queda de la amarga branca dels troncs, dels arbres i la fusta blanca? Amb la saó de la fruita saciada segles abans era selva sagrada i espessa, on la saviesa rajava satisfeta, nòmada, salvatge i selecta. Però ara, Sílvia, et queixes erma i …
Mi mundo literario 