A Josep És la petita llavor que dorm arraulida en el verd jardí, somniant l’aroma de les flors. No coneix la trista guerra, ni les veus de les bruixes l’empaiten, no sap encara el que és el dolor, només dorm, creixent amb el temps… Petit, com ell, és el món de l’infant, que …
Pel meu orgull no tornaré a veure el sol, no sentiré la fina sorra entre les cames, no tindré mai més la passió, no em parlarà més el vent… Pel meu orgull he perdut els cinc sentits: no et veig quan surt el sol, no oloro ta aroma, no tasto el desig, no et …
2n premi narrativa de l’Institut Joaquim Bau de Tortosa (Sant Jordi ’98) L’Eva jeia al llit amb les cames estirades. De sobte sentí una fiblada al ventre. S’arronsà. S’havia mogut o només havien estat imaginacions seves? S’aixecà i anà al lavabo. El mirall li retornà la seva imatge: la d’una noia jove i bonica. Instintivament …
Tu, només tu, invoques els quatre vents; i ells, s’aturen, captivats per ta bellesa. Cantes una bella cançó que perdura en tos càlids llavis. Ets tu, oh deessa del meu cor, i jo enamorat de ta mirada, en tes mans reculls la saó del teu fruit, oh princesa eclipsada! I la nit sembla …
És aquest somni enmig de la ment el qui em porta a escriure records que viuen en la memòria, encesos, com les flames de l’infern. Ja no hi ha dolor en recordar-los, quan la bogeria és present en l’ànima del poeta que no sap què busca en el subconscient. És aquest somni, instint …
Un dia se m’aturarà la primavera el dia serà nit i el sol serà lluna i tota jo seré una ànima en l’oblit. I l’amor s’apagarà en les teves mans com les flames quan s’acaba la llenya l les meves galtes de maduixa seran tristament immaculades. Et deixo el meu cor fràgil com …
Mi mundo literario 