Tu, només tu, invoques els quatre vents;
i ells, s’aturen, captivats per ta bellesa.
Cantes una bella cançó
que perdura en tos càlids llavis.
Ets tu, oh deessa del meu cor,
i jo enamorat de ta mirada,
en tes mans reculls la saó del teu fruit,
oh princesa eclipsada!
I la nit sembla l’or del teu cabell,
i perfumes l’aire amb ta aroma.
Ets la reina de ta innocència,
oh tendra candor de jovenesa!
I sembres flors en el tàlem,
bells estels tos ulls que no s’apaguen.
Si jo pogués ser la vella llàntia
i per un instant enamorar-te!
Mi mundo literario 