T’enlaires enmig d’una pluja de colors: la moda se’t presta al ball de les càmares Nova York, Milà, París, Gaudí, Cibel·les, passarel·les de fines corbes on la lluna, llimona d’èxit, et despulla. Ets la llavor minúscula d’una tallada de meló, pelleringa il·luminada pel flaix enlluernada, espiga de blat al vent de la fama, plomall brillant …
Un dia et vaig tornar a veure, pel passeig de l’Ebre, no has canviat gens, continues ben bé igual: Estàtica, atenta, inmòbil, amb les urpes afilades i amb el bec ben alt. La desconfiança em mossega els llavis, si un dia pugueres tornar, desplegant les ales voldria volar al cim de la muntanya d’un riu …
No escriuré més poesiaara que el dolor és tan intens.No escriuré més melancoliaque se l’emportin els vents!Visc en un negre laberinton els versos han perdut tot sentit,les nits omplen mon esperitde solitud, de dolor i d’oblit.El profund silenci em pesaara que les muses han callat,no hi ha llum, cap fressades que m’has abandonat.Quan vindran els …
Les fulles cauen en ton cor,despullant les branques de la vida;trista tardor que ja arribaomplint-ho tot amb oblit i dolor.Car sents en la mà el fred que s’atansa,camines entre camins d’enyorança,i sembres en la ment tots els dubtesara que l’amor ja s’acaba.La neu ja ha poblat el cim,el vent ha apagat els estels,la fina boira …
Eva sent un nou amor latent en son cor. Agafa una blanca margarida i espera impacient l’horacle: _Si m’estima mon cor esclatarà enmig de flames enceses que brillaran més que els estels! _Si no m’estima mon cor s’arraulirà enmig de fosques solituds que glaçaran mons passions. La margarida sent que la vida …
A Josep És la petita llavor que dorm arraulida en el verd jardí, somniant l’aroma de les flors. No coneix la trista guerra, ni les veus de les bruixes l’empaiten, no sap encara el que és el dolor, només dorm, creixent amb el temps… Petit, com ell, és el món de l’infant, que …
Mi mundo literario 