No queda res del que era, Terra extingida, mar de marbre eixut i emboirat, el temps es convertí en foc sufocant, i un vent de dalt t’erosionà la medul·la. L’eco d’un eclipsi embelleix els estels selectes que brillen, elevats, al bell mig del màgic empiri, l’harmonia de tots ells t’envolta i t’entendreix, Esther, …
Coàgul de sang, vermella decepció dintre del erm ventre que ja no es dibuixa, gran desolació, al sud del teu cor, un deliri tendre. Decaus en la debilitat que dura, al dors de l’ànima el dany que no s’atura daltabaix que et desorienta i et deixa perdre la il·lusió. Malgrat tot, dues dunes …
El tema central del poema es l’abandó d’un nou nat. El fonema reiteratiu que és present durant tot el poema és el so de la lletra “p” ja que és la primera consonat que aprenen a dir els nadons. El significat de cada estrofa és el següent, anem a pams: “¿Què esculpirà el temps després …
Una ànima ancorada als llavis bessons de la teva boca benèvola, verd el bambú del teu iris i, les pigues del negre ventre, l’arc de Sant Martí em recorden. Suma de matisos sobre una badia, no hi ha bandera que balli més que altra bandera. I penso que la bellesa és el color de la …
Mi mundo literario 