Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

Qué lejos me queda en el tiempo, pero no de mi pensamiento, el presente que me hicieron mis amigas del pueblo al regalarme “Modelos de mujer”. Más que el libro lo que me regalaron fue el descubrimiento de esta grande escritora que es Almudena Grandes.

Rondaba el año 1996 y, desde entonces, me he leído prácticamente todas sus novelas y se ha convertido en una de mis autoras favoritas. Todavía me acuerdo cuando me advirtió un familiar que no era literatura para una niña de mi edad, y yo, que para mí las letras no tienen ninguna edad especial la continué leyendo incluso a escondidas. Sólo hace falta que te prohíban algo para que tenga más valor. Con dieciséis años, me salté su «prohibición» en un ataque de rebeldía.

Por eso y por el amor a su prosa, libro que publica, libro que compro. “Las edades de Lulú”, “Malena es un nombre de tango”, “Atlas de geografía humana”, “Los aires difíciles”, “Castillos de cartón”… De pendiente todavía me queda y no tardaré en leerme “El corazón helado”.

Años después en los que ha llovido mucho, me he embarcado en esta aventura de leer los episodios de la guerra interminable con “Inés y la alegría” y “El lector de Julio Verne”, libro que me he terminado esta mañana de domingo salpicada de una manera violenta por un gran vendaval que sacude mis tierras y del que ahora mismo os paso a hablar.

EL ARGUMENTO

Nino, protagonista de la historia, es un niño de nueve años que no crece, por eso le llaman en su pueblo Fuensanta de Martos, el Canijo. Vive en una casa cuartel pues su padre es guardia civil en una época de posguerra en donde la guerra parece que no ha acabado (y nunca se va a terminar). Su padre no cree que pueda seguir sus pasos pues no da la talla por su escasa estatura para entrar en el cuerpo y opta que aprenda a escribir a máquina para labrarse un porvenir.

De esta manera empezarán sus clases y aprenderá mecanografía y taquigrafía con una profesora que le descubrirá el amor por los libros. A parte, durante el verano, trazará amistad con un hombre que se ha instalado en el molino viejo, Pepe el portugués, al que no tardará en admirar y querer ser él cuando sea mayor. Nino tiene clara una cosa a su corta vida: quiere parecerse a Pepe así como no quiere parecerse a su padre.

Y de esta manera empieza el libro, donde conoceremos una parte de la historia desde la óptica de un niño que nos narrará los acontecimientos de su pueblo unidos con sus pensamientos más íntimos.

MIS IMPRESIONES

Es una historia con unos personajes que se te hacen cercanos por la manera en que Nino nos los presenta. Cada uno con su propia historia que tiene fuerza por sí misma a través del léxico que usa la autora. Sus vidas te invadirán y también los oirás gritar y chillar, luchar o incluso morir. Casi todos los personajes tienen un mote, algunos reales, otros literarios propiamente, que hará que los identifiques rápidamente conforme vas leyendo. Sus vidas te acompañarán junto con Nino, que lleva la voz cantante pues es una historia contada en primera persona que se te hace más real y cercana.

La fuerza de la amistad es en gran medida uno de los hilos más contundentes del libro. Amistad y lealtad que se contraponen con la traición y la cobardía de algunos personajes del texto. Nino es fiel a sus ideales que, a pesar de su corta edad, son firmes e irán haciéndose más fuertes conforme pasen los años.

El sentimiento del amor también lo encontramos en el libro pero no es a lo mejor el prototipo del que estamos más acostumbrados en las novelas ya que se trata del amor por los libros. Nino lee y aprende cada día junto a su profesora Elena y va formándose en un mundo donde la censura y la prohibición están al orden del día. Julio Verne será su mentor ficticio que con sus aventuras logrará cautivar al joven lector. Las aventuras de las novelas que Nino lee, nos trasladarán a otro tipo de aventuras más reales, las de la España de finales de los años cuarenta, las aventuras de su pueblo donde la guerrilla, tan presente, se esconde en el monte.

Algo de misterio y de intriga encontraremos en el libro sobre todo entorno a la figura de Pepe el Portugués y también habrá momentos de sobresaltos y giros inesperados. Porque hay veces que la realidad supera la ficción y puede llegar a sorprenderte plenamente. Evidentemente, no os voy a revelar nada más del argumento, mejor que os lo leáis por vosotros mismo y ya me contaréis si también os ha sorprendido.

El escenario en donde transcurre la acción está muy bien descrito con todo lujo de detalles, como si el texto en lugar de estar escrito estuviera pintado, así como la descripción de los personajes. Además conoceremos algunas de las costumbres clandestinas de la época como la recova o hacer pleita.

Lo único que no me ha atraído tanto ha sido la estructura de la novela ya que los capítulos son demasiado largos y hace que no agilices tanto la lectura. Con capítulos algo más cortos, esta novela me hubiera gustado incluso más de lo que me ha agradado.

En conclusión, un libro de los que calan que no olvidarás fácilmente y por esta razón le pongo de valoración un cinco estrellas.

Necessitava una novel·la curta que m’entretingués i amb aquesta ho he aconseguit. Abans d’endinsar-me en altres lectures pendents, com “La bibliotecària d’Auschwitz”, en volia una de ràpida, amb un ritme creixent i que no fos tan dura. Per això, al veure aquesta a El Cercle de Lectors, i que a més havia obtingut “El Premi Llibreter 2012”, vaig saber que hi tenia una bona solució.

L’argument
En Joan aquest cop s’ha passat. Ha apostat fort i ha perdut en una timba, cinc mil euros de deute que ha de pagar en una setmana si no vol que la màfia russa li arruïni la vida. En Joan, el primer que farà serà comunicar-ho a la seva família: a la seva dona, la Raquel; i a la seva germana, l’Ester.  Els tres començaran a buscar solucions possibles per separat per a aconseguir els diners que no estan al seu abast per la línia del crèdit precisament.
La Raquel, antítesi de l’Ester, haurà d’enterrar els seus valors d’esposa fidel i valorar si anar-se’n al llit amb el seu cap. Un home que li va darrera des de fa molt de temps.
L’Ester, lligada al seu germà molt més del que ens pensem, utilitzarà la seva imaginació a marxes forçades arriscant-se molt més que ningú.
Per una altra banda, el Joan intentarà buscar els diners per altres vies però el temps corre de pressa.
Les meves impressions
«Germans, gairebé bessons» de M. Mercè Cuartiella és una novel·la curta que m’ha entretingut durant un cap de setmana.
L’important en aquest llibre és el concepte temps. La novel·la s’estructura amb sis capítols  que són el que els hi queda als protagonistes per a aconseguir els diners. Un cop inicies la lectura comença la marxa enrere. Ho aconseguiran?
Els personatges principals que són tres: el Joan, l’Ester i la Raquel, es van perfilant a poc a poc mentre llegeixes. No només amb l’aspecte físic sinó que la psicologia de cadascun d’ells està molt ben explorada. Hi ha alguns flashbacks que t’ajudaran a comprendre’ls perquè hi ha secrets que mai haurien de veure la llum.
Una bona història de relacions familiars amb polsims d’intriga que va creixent i sobretot d’obsessions. Un final ben resolt perquè els personatges, ben teixits des de el principi, actuen com només saben fer ells.
SAM_0016
De mi puño naciste
débil y temblorosa,
¡tan tímida en un principio!

Nunca sobre papel mojado caíste
te conservo firme y poderosa
en mi vivo recuerdo.

No me olvides en mi muñeca
de niña traviesa al viento,
sin tu nombre no soy yo,
no soy nadie, no siento.

Mis dedos te recorren sin cansancio
caricias que mis labios no pronuncian
mas permaneces sin aliento.

Te descubro cada día, 
sin ansias y sin prisas
te leo letra escrita.

® Helena Sauras Matheu

8542683244_ce6d0948ee_k
Imagen Creative Commons de Félix Bernet en FlickR

—¿Per què no et llegeixes cada dia un conte? —Em vaig preguntar un dia.

Un propòsit que em va néixer mirant-me al mirall, atabalada per no arribar tard a treballar.

Quan era petita i em van regalar un recull de contes infantils, que es titulava «Un conte per a cada dia”», era el que feia.

Em llegia dia rere dia una història que em traslladava a altres móns. Ja sé que després no m’era prou i llegia molt més que un simple conte i em vaig començar a atrevir amb novel·les i històries més complexes. Però aquest any, que recentment hem estrenat, m’he proposat cada dia llegir-me un conte i res millor que començar per la meva escriptora preferida, la Mercè Rodoreda.

A l’endemà, em llevo del llit aviat i el que faig primer, mentre esmorzo, és llegir-me un conte. Són curts i, per uns moments, la meva imaginació vola. Després, ja tocaré de peus a terra, però quan encara tinc el cap tocant el somni, un conte m’és adient per a somniar durant una estona més.

Després d’onze dies, ja he acabat de llegir el primer recull de contes. Són onze contes escrits per una ploma magistral i d’una gran qualitat literària. De vegades, són previs per a estimular la imaginació i fer-ne darrerament una novel·la. Però no són simplement esborranys. Són relats bells i lírics, narracions autònomes i breus que poden viure en la teva ment sense necessitat d’allargar-les. Aquest 2013 em llegiré tots els contes de la Mercè Rodoreda i d’altres autors que tinc en ment.

Els contes que contenen el primer recull que m’he llegit aquest any són aquests:

  • Ada Liz
  • En una nit obscura
  • Nit i boira
  • Orleans, 3 quilòmetres
  • Viure al dia
  • Pluja
  • El bitllet de mil
  • Rom Negrita
  • Paràlisi
  • Semblava de seda
  • El parc de les magnòlies

Les temàtiques són diferents entre sí. Els narradors són omniscients, els personatges estan traçats amb poques pinzellades, però diuen molt de sí. Hi ha records i alguns somnis en els contes, històries que viuen dintre d’altres. La crueltat de la guerra toca inevitablement alguns relats. Algunes són històries quotidianes, vivències del dia a dia. D’altres ens porten per un camí oníric i més fantasiós. Hi ha diàlegs, descripcions, accions, pensaments. És un recull variat, que finalitza amb una escena teatral amb «El parc de les magnòlies», que avui mateix m’he acabat.

Pel matí, un conte i, pel migdia i la nit, continuo amb les novel·les que llegeixo. La lectura m’obre un món ple de possibilitats que m’enriqueixen l’esperit.

A través de paraules, RECORDO, VISC, CREO.

¿Què faríem sense elles?

 

Primer dia de l’any on no he pogut parar de llegir fins acabar-me aquesta novel·la. És absorbent des de la primera línia que et transporta a un altre món on res és el que sembla, en el que intueixes que alguna cosa grossa s’amaga darrera de tanta riquesa, on la vida acomodada que semblaria, en un principi, que portaria la nostra protagonista en casar-se amb un dels homes més rics de l’illa de Menorca, es converteix en una presó angoixant.

La vaig comprar a través del Cercle de Lectors perquè hi posava que evoca el món literari de Rebecca de Daphne du Maurier, novel·la que em vaig llegir en la meva adolescència, i que em va calar durant bastant de temps, convertint-se en una de les meves favorites. “Pura sang” d’Ada Castells, que res té a veure amb la vida d’un cavall, és una obra acurada, fruit d’un bon treball literari que t’enganxarà amb la seva prosa directa. Abans de comprar-la em vaig llegir el primer capítol que havien penjat a la pàgina del Cercle i vaig saber que per Nadal l’hauria de tenir entre les meves mans. Així ha estat i aquí us deixo la meva opinió sobre ella.

L’ARGUMENT

La Sílvia és pintora però la seva carrera s’ha aturat degut a un fet del passat. És de Barcelona, on coneix un home molt ric que li proposa matrimoni. Es casen i se’n va a viure a l’illa de Menorca, a la mansió de Son Blanc. Creu que la nova vida acomodada li permetrà pintar de nou però el que no sap és que els Solivella, cognom que li pesa cada dia més, amaguen un secret terrorífic esquitxat de sang. Al cap de poc de ser-hi i, després de tenir el seu primer fill, el seu home canvia per complet, quasi mai és amb ella i deixa que la seva mare, una gran dama que no tardarà en menysprear  la Sílvia, s’encarregui de tot fins i tot de l’educació del futur hereu. La Sílvia només pot recórrer al jardiner de Son Blanc, un home que demostra lleialtat per la família, però que comença a entendre-la. El jardiner, home de poques paraules, sap el secret que amaguen els Solivella i intenta mantenir-la al marge però la Sílvia no pararà fins desemmascarar-los perquè la vida dels seus éssers estimats corre perill.

 

LES MEVES IMPRESSIONS

Ja des de el primer capítol, llegit abans de comprar-me-la, vaig saber que aquesta novel·la m’encantaria. Narrada en primera persona, la protagonista revelà el secret que amaguen els Solivella al seu fill, ja que aquesta novel·la té la particularitat en que les paraules que la formen, van dirigides al seu fill, el futur hereu de Son Blanc.

Se m’ha fet curta ja que només té 285 pàgines però no deixen de ser intenses, paraules punyents que la Sílvia descriu des de la seva òptica al seu nen. Hi ha capítols que els he anat rellegint conforme avançava en la lectura, per tal de fer-la durar, l’he assaborit perquè “Pura Sang” és per a això, cada mot que la compon té un pes màgic i misteriós. L’intriga, que n’hi ha i molta, no ha de deixar que no reparis amb les paraules belles i riques que la formen, molt ben estructurades. De diàlegs n’hi ha pocs, és més aviat un discurs interior i intimista carregat d’elements gòtics on de vegades toquen la bogeria. Res és el que sembla i un final obert de repent et sorprèn. La prosa de sobte s’interromp i et quedes amb ganes de més, almenys és el que a mi m’ha passat, no tots els interrogants tenen resposta, com la vida mateixa. El futur és incert i deixa que la teva imaginació flueixi cap a una possible solució.

LA RECOMANO?

Una novel·la diferent i maternal, escrita des del coratge i amb un bon ritme. Com a lectora l’he degustat i, sens dubte, us la recomano.

SAM_0017

Ahora que el año 2012 ya termina, qué menos que hacer mi balance literario particular. Es un año en el que he incrementado mis lecturas respecto a los años anteriores pero espero que en este 2013, que recientemente empezará el martes, seguir con esta tónica in crescendo. Los libros que me he leído son los siguientes:

1. El contenido del silencio de Lucía Etxebarría
2. El bolígrafo de gel verde de Eloy Moreno
3. Un mundo sin fin de Ken Follet
4. Si tu me dices ven lo dejo todo, pero dime ven de Albert Espinosa
5. Sé lo que estás pensando de John Verdon
6. Cometas en el cielo de Khaled Hosseini
7. Sexualmente de Nuria Roca
8. Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini
9. El silenci de les vinyes de Gisela Pou
10. El jardín olvidado de Kate Morton
11. La nevada del cucut de Blanca Busquets
12. Cincuenta sombras de Grey de E.L. James
13. Bones intencions de Maria Mercè Roca
14. Cincuenta sombras más oscuras de E.L. James
15. Marina de Carlos Ruiz Zafón
16. Misión olvido de María Dueñas
17. La caída de los gigantes de Ken Follet
18. El invierno del mundo de Ken Follet
19. Primera novela finalista del Premio Círculo de Lectores 2012.
20. Segunda novela finalista del Premio Círculo de Lectores 2012.
21. Tercera novela finalista del Premio Círculo de Lectores 2012.
22. Cincuenta sombras liberadas de E.L. James
23. El llenguatge secret de les flors de Vanessa Diffenbaugh

Algunos los he reseñado, otros no. Es difícil recomendaros sólo uno de toda esta lista por esto me quedo con estos cuatro:

La nevada del cucut

La nevada del cucut

Marina

marina
El invierno del mundo

El invierno del mundo
Mil soles espléndidos de Khaled Hosseini

MIL_SO~1

El libro que menos me ha llegado de toda esta lista como ya dije en mi reseña ha sido:

Si tu me dices ven lo dejo todo, pero dime ven de Albert Espinosa

albert

Desde aquí os deseo una buena entrada de año, SALUD, y buenas lecturas para el año 2013.