Mi mundo literario

Las creaciones literarias bilingües de Helena Sauras

Potser aquell últim Sant Jordi ja no havia rebut cap rosa. O mai n’hi havien regalat una des del cor. D’aquelles que neixen des d’un roser ple de punxes. La seva vida havia estat tan artificial, plena d’aparences per arribar a un objectiu que s’havia enderrocat sense arribar a començar. Potser el negoci que acabava …

Continuar leyendo

La meva infància rebel encara veu l’aigua dels arrossars com un mirall trencat en ple hivern. I s’humitegen els ulls, perquè voldria continuar jugant amb la sorra del pati. Tinc fred en aquest curs que comença. I em sento tan trista que voldria retornar a un impossible. Des del principi, el sol va sortir tots …

Continuar leyendo

Tinc un replec de records que retinc enmig de la turmenta que m’ensenya a viure. I no me’n vull desprendre, perquè fer-ho implicaria acceptar que he aprés a oblidar. I no en sé ni en vull aprendre. Si ho arribés a fer seria com perdre els orígens, despendre’m de l’enuig i renunciar a que mai …

Continuar leyendo

L’obra de Shakespeare està plena de passatges de la VIDA com a TEATRE:

(…) A l’obra «Al vostre gust» diu:

“Tot el món és igual que un escenari,

homes i dones són comediants,

que hi van a fer les entrades i sortides;

I un mentre viu, hi juga molts papers».

I a «Macbeth» diu:

“La vida és sols una ombra passatgera,

un trist comediant que gasta fums

i s’escalfa damunt l’escenari

una hora, i no se’l veu piular mai més.

Una història que ve a contar un beneit

inflada de soroll i ferotgia,

que al capdavall no significa res».

«El món de Sofia» de Jostein Gaarder

Photo by Mike on Pexels.com

9 enero, 2021

Avui la Mercè està mirant per la finestra i es pregunta de què va servir tot allò. En realitat, sí que ho sap. Però li agrada reflexionar primer. El seus tres cosins ara ja no es parlen. Ni el covard, ni el torrat, ni el «pringat». La Mercè els va batejar així des de que …

Continuar leyendo