Mis poemas
L’herba ha eixugat l’hivern de fredes tombes, l’Etern ja no descansa sense flama apagada per un hàlit hàbil.El teu sospir, un huracà rebelcontra la incomprensió de llegendesmasclistes que t’entraren en vena,que t’assenyalaren culpable.Una corba d’hematomes, la teva figuraque crida muda, que aspira un canvi,Helena, heroïna del silenci espectral,cada sang estancada un poema.T’apuntaren com a sexe …
L’art d’enredar és la política. L’art de matar és la guerra. Quin art busques en aquestes lletres? No el busquis, Irene, ha emigrat. No pots plorar des del trenta-vuit, l’Ebre desembocava roig. El teu cor, una pedra des d’aleshores. No hi és, malgrat batega l’absència dels germans. La terra ja ha germinat, l’Alta i la …
Sona l’ànima, aquest xiu-xiu que et cala, aquest xim-xim que brolla de la font dels teus ulls, on xapotejaves mirant-lo, besant-lo, tocant-lo. Ja no. Tot és boira encrostada. El record et cau com un xàfec, Xell, alces la mirada en aquesta xarxa d’estels buscant un tros de cel perquè et parlaren de la xauxa. I …
Els ulls lliscaven lliures, llepant les lletres dels llibres. Eren dos llumins encesos, estels brillants i vius, que encenien el rostre. De sobte, un raig de sang apaga un llumí. És negra nit. L’absència és una taca d’oblit, dos lliris blancs ploren les galtes. A la llar, Llúcia, ja no és el mateix: el mirall …
Març nevat, ventall de candor, pintats els cims de neu engruixint els rius amb veu d’aigua clara i pura, virtuosa labor. La primera flaire arriba, primavera esclata tímida amb una volada severa d’ocells que refan els nius, amb branques primes i fosques, tenyint de vida els arbres. I tu, Virgínia, jove i esvelta, intacta al …
