Ziga-zaga feia una serp, un zum-zum d’abelles escampaven el teu pol·len pel zoo atziac i estacional. Princesa Zara, ets flor de llengua mesclada per no comprendre’s. Ulls de vidre amb la força oculta de qui els destapa. Oberta Sara. Tan fràgil com dura t’han fet. L’engany dels anys viscuts trenca el mirall amb set atzars …
La ena es treu el barret i t’amanyaga. No és una quimera malgrat t’ha sortit un bony per la carícia brusca de la terra. Et fregiria un bunyol amb xocolata, per prendre a l’hora d’esmorzar. Seu i parlem-ne, un grinyol trenca l’aire, hi ha homes insaciables segant, és un mal any per l’entesa, la teva …
L’art d’enredar és la política. L’art de matar és la guerra. Quin art busques en aquestes lletres? No el busquis, Irene, ha emigrat. No pots plorar des del trenta-vuit, l’Ebre desembocava roig. El teu cor, una pedra des d’aleshores. No hi és, malgrat batega l’absència dels germans. La terra ja ha germinat, l’Alta i la …
Núvols delirants omplen el pati, en un racó, trista i solitària romans a l’espera d’un nou xàfec, una mirada nociva se’t clava… I contra les mans i els peus sembles un fardell d’insults ningú escoltà els teus bramuls que tremolen aterridors i fràgils. Esguerrada com un nyap els brètols t’abandonen sobre el terra moll, la …
Ulls alçats cap al Geni que fa i desfà en aquesta guerra glacial i inhumana on ningú guanya. Gotes germinen dels teus precs Glòria, gemecs grisos d’impressions que pugnen a la gola i fugen com estels fugaços i fulgents. De genolls, amb les mans gastades i encreuades, pregues sense pausa pels germans que s’han perdut, …
Rodona daurada que gira i gira, tomba i tomba, cara o creu, tan si val, corre de mà en mà, i mou, mou tot el que posseïm. Olga, la més preuada de totes les dones, si tu desapareixes l’or del teu cabell ens cegarà, el dur tresor del teu collar és l’enveja del mercat, nois …
Mi mundo literario 